CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Bellesa i desolació
Publicat el: 3 de juliol de 2018
CRÍTiCA: Xenos
La presència d’Akram Khan Company dins la
programació del Grec és un encert que s’ha vist confirmat amb la venda d’entrades
que es van exhaurir al cap de poques hores de posar-se a la venda. L’ interès del públic no venia tan sols de poder
aplaudir a un dels ballarins i coreògrafs més rellevants del panorama
internacional, sinó que a aquest fet s’hi afegia que el ballarí britànic, amb
arrels a Bangladesh, s’acomiada de l’escena amb Xenos, un solo que colpeja plàstica i emocionalment, i que l’artista,
amb un extraordinari equip de col·laboradors, ha creat per rendir homenatge als
quatre milions de soldats colonials, bona part camperols de l’Índia, que van
lluitar al servei de l’imperi Britànic durant la I Guerra Mundial.
Cal dir que Khan ja va demostrar interès per
aquest fet a través de la peça curta Dust
que va coreografiar per l’English National Ballet. Un encàrrec, que com el
muntatge que ens ocupa, formen part del
programa artístic, 14-18 NOW, que la Gran Bretanya va impulsar en memòria del
centenari de la Primera Guerra Mundial i que es va poder veure al Festival de
Peralada l’agost del 2014, com a part del programa commemoratiu We Lest Forget.
Xenos, en la temàtica de la qual hi ha una referència metafòrica al mite grec
de Prometeu, pren força en la figura d’un
soldat colonial atrapat a la trinxera, un home que Khan utilitza com fil
conductor d’un relat que convida a reflexionar sobre el fet que una guerra mai
té una única versió. Així com que els convulsius temps que vivim, en els quals
habiten la por al desconegut, la divisió i la xenofòbia, són comparables als
previs als de la primera i segona guerra mundial.
Si bé la peça té diverses capes de contingut, el que transmet per damunt de tot Xenos, el significat del qual vol dir estranger,
és un equilibri entre bellesa i desolació.
La bellesa que ens arriba a través d’un desplegament hipnòtic de colors,
textures i melodies, i una desolació que engendra la necessitat de nous temps i
d’una transformació de valors.
Akram Khan es mostra excels com ballarí, tant
de la dansa kathak, una de les formes
de dansa del nord de l’Índia amb la qual s’expressa la primera part de l’obra,
com intèrpret de dansa contemporània. El rigor en la precisió del moviment i la
riquesa de formes i ritmes que crea amb el seu vigorós cos són admirables. Com
ho és el disseny d’una escenogràfica colpidora
(Mirella Weingarten), d’una il·luminació
generosa en matisos (Kimie Nakano) i d’una composició musical (Vicenzo Lamagna)
que puja el segell de la seva qualitat gràcies a la interpretació que executen
cinc músics en directe.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Xenos
TÍTOL CRÍTiCA: Saturats de so molest, embriac d’un col·lapse d’imatges en moviment
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: El conegut desconegut
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Èpica Khan
PER: Clàudia Brufau

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un solo sensacional per a milions de morts
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: LOS OJOS DEL MIEDO
PER: Carmen del Val

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Cohabitació
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Akram Khan es fica a les trinxeres de la primera guerra mundial per tal de ballar-nos un solo desolador
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
8