Més enllà del significat de l’obra, el solo de comiat com a ballarí d’Akham Khan és una reconciliació definitiva amb l’origen bangladesí de la seva família. L’aproximació s’ha anat produint poc a poc, especialment des que ell és pare. L’anterior solo, Desh, va marcar el punt d’inflexió: un homenatge a la tradició heretada. Londinenc d’esperit, ha anat connectant la seva creació a un llenguatge de dansa que no ocupava pas el seu interès fa uns anys. Recordem una de visites més clamades al Mercat de les Flors: Vertical Road. La consciència de pertinença a una comunitat, amb l’interès pel kathak -la dansa tradicional d’aquell país- l’ha dut aquests anys a col·laboracions que quedaran en la memòria de l’afeccionat: és el cas de Torobaka amb Israel Galván. Precisament perquè recercava la (re)trobada amb un esperit diferenciat de la dansa contemporània, de la qual és màxim exponent.

Pots acabar de llegir la crítica en aquest enllaç original: