Xenos, el desconegut. Xenos, les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. La quotidianitat trencada, l’home convertit en carn de canó. La vida a la trinxera. Pel seu solo de comiat, Akram Khan ha decidit rendir homenatge al milió de soldats indis que van ser obligats a formar part de l’exèrcit britànic durant la Gran Guerra. Una manera, alhora, de recordar i reivindicar els seus propis orígens: de Bangladesh a Londres, de la dansa kathak a la contemporània (o a la inversa).

De manera que la quotidianitat de l’Índia, la dels cants tradicionals i la dansa kathak, a poc a poc s’anirà tenyint de guerra. L’esclat de les bombes, la tremolor que no s’acaba. I Khan transformat en un únic soldat, un Prometeu Encadenat, un home arrencat de la seva vida per viure en un no-lloc, un espai inhòspit. La trinxera. La lluita, la desolació i, també, la bellesa, ens arriba a través d’una intensa i hipnòtica interpretació final de Khan i una formidable unió de colors, textures i el Rèquiem de Mozart. Tot i que l’espectacle acaba sent un xic reiteratiu, el comiat de Khan com a solista no podia ser ni acabar millor. Pell de gallina.

Podeu llegir la crítica sencera a El Nacional.