La Sala Flyhard ens torna a fer veure que una comèdia
romàntica encara pot tenir una volta de cargol més, sobretot si la portem a un
terreny aparentment tan poc emotiu com el científic i li afegim la dosi justa
de ciència ficció. Que si la sobredosi d’obres de Daulte que fa uns anys vam
tenir a la cartellera ha servit per poder ara aplaudir propostes com Tortugues:
la desacceleració de les partícules, és que va valer la pena.

I ignoro si Clàudia Cedó ha vist mai cap obra de l’argentí,
però res sembla tan fàcil i alhora tan difícil d’aconseguir que el que ens
planteja amb el seu text: una bona idea argumental, clara, nítida, amb uns
personatges ben definits, uns diàlegs àgils i una forma de servir-la al públic
gens gratuïta, al contrari, estretament vinculada al contingut. Des dels
crèdits inicials (sí, encara es pot innovar en la manera de col·locar uns
crèdits cinematogràfics en un espectacle) passant per l’ús de les projeccions
o, Déu meu, els foscos entre escenes que sorprenentment aquí no tallen el ritme.
Com s’ho han fet? Tot encaixa, tot detall està summament cuidat, fins i tot el
vestuari o la banda sonora d’Àlex Torío. I Cedó clava la pirueta amb els dos
peus a terra sense parpellejar i amb el jurat aplaudint.

A Tortugues la cosa va de relacions de parella, necessitat
de canvi i, és clar, tortugues. En Joan (Dani Arrebola) i la Marta (Clara Cols)
deixen la ciutat per viure una vida més tranquil·la a un piset d’un poble que
han llogat a una parella de científics, l’Òscar (Àlex Brull) i l’Àgata (Alícia
Puertas). Convencions escèniques a banda, aconseguir fer versemblant un món de
ficció acostant-se sense por al límit de l’humor surrealista és el gran repte
d’aquest equip interpretatiu. Arrebola ja ens va demostrar ser un actor tot
terreny en la trilogia dels Contra, d’Esteve Soler, i aquest cop repeteix la
comesa al costat d’un repartiment entregat a la causa. Vaja, que es nota que hi
creuen en el que fan.

No diré que és la comèdia de la temporada per no caure en el
corrent de superlativisme desaforat en el que darrerament semblen haver entrat
crítics i comentaristes teatrals però Tortugues: la desacceleració de les
partícules és una d’aquelles obres que els aficionats al teatre no s’haurien de
perdre.