CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Pseudociència o realisme màgic?
Publicat el: 2 de juny de 2016
CRÍTiCA: Tortugues: la desacceleració de les partícules
Després d’una llarga temporada a la Sala Flyhard i d’una gira, la companyia Flyhard s’instal·la, de nou, al Capitol. Ho fa amb una peça “Tortugues: la desacceleració de les partícules” que va optar a les categories de Revelació i millor text en els Premis de la Crítica 2014. i que va endur-se la benedicció dels Butaca 2015. Cedó és una jove autora que escriu sobre fets ben quotidians (la relació de parella, l’ambcisió a la feina) amb un aire fantàstic. Per això, convoca dues parelles que busquen objectius ben diferents. Si els urbanites, confien en trobar la calma que tregui le neurosi crònica de’n Joan (incommensurable Dani Arrebola, amb una transformació increïble); els dos investigadors d’un Centre de Recerca carregat d’enveja aspiren al Nobel.
Cedó practica un tipus de teatre que fa possible l’irreal, vatja entre el surrealisme i el realisme màgic, vestit en una pseudociència que, potser, carrega massa per fòrmules i paraulessobresdruíxoles ben aparents però que envitricollen el text innecessàriament. Els quatre actors serveixen al text, a la trama. És una habitació realista però la direcció (també a càrrec de l’autora) permet que convisquin com si visquessin en realitats paral·les. De seguida es veurà que no hi ha pas tanta casualitat. I els esperits es donaran cita en aquesta cambra per ajudar a trencar prejudicis. Si a Et planto s’imaginava un noi en tres cossos i tres veus diferents,m ara s’aventura a trbar teatralitat en l’abrupta ciència. Això la situa molt propera a les dramatúrgies d’autors argentins com Javier Daulte (4 d’òptic, Sala Beckett 2003; Com pot ser que t’estimi tant, TNC, 2003), o Rafael Sepregelburd (Lúcid, Tot…). Una peça, amb molta comicitat Que ressona al món maniàtic de Woody Allen o a l’amor estrany de Mr. Bean, i que acaba construint una tendra postal d’amor.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Tortugues: la desacceleració de les partícules
TÍTOL CRÍTiCA: Amor i màgia vs ciència embogida
PER: Pep Barbany

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Comedia científica Fast Foward con un Dani Arrebola brillante
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Una fórmula tant senzilla i alhora tan complicada d’aconseguir
PER: Christian Machio

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: La maquinària FlyHard en ple esplendor
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Otro capítulo de la “dimensión desconocida” de la Flyhard
PER: Juan Carlos Olivares

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Un experiment científic dóna peu a una estranya situació entre dues parelles.
PER: María José Ragué

VALORACiÓ
7