Després d’una llarga temporada a la Sala Flyhard i d’una gira, la companyia Flyhard s’instal·la, de nou, al Capitol. Ho fa amb una peça “Tortugues: la desacceleració de les partícules” que va optar a les categories de Revelació i millor text en els Premis de la Crítica 2014. i que va endur-se la benedicció dels Butaca 2015. Cedó és una jove autora que escriu sobre fets ben quotidians (la relació de parella, l’ambcisió a la feina) amb un aire fantàstic. Per això, convoca dues parelles que busquen objectius ben diferents. Si els urbanites, confien en trobar la calma que tregui le neurosi crònica de’n Joan (incommensurable  Dani Arrebola, amb una transformació increïble); els dos investigadors d’un Centre de Recerca carregat d’enveja aspiren al Nobel. 

Cedó practica un tipus de teatre que fa possible l’irreal, vatja entre el surrealisme i el realisme màgic, vestit en una pseudociència que, potser, carrega massa per fòrmules i paraulessobresdruíxoles ben aparents però que envitricollen el text innecessàriament. Els quatre actors serveixen al text, a la trama. És una habitació realista però la direcció (també a càrrec de l’autora) permet que convisquin com si visquessin en realitats paral·les. De seguida es veurà que no hi ha pas tanta casualitat. I els esperits es donaran cita en aquesta cambra per ajudar a trencar prejudicis.  Si a Et planto s’imaginava un noi en tres cossos i tres veus diferents,m ara s’aventura a trbar teatralitat en l’abrupta ciència. Això la situa molt propera a les dramatúrgies d’autors argentins com Javier Daulte (4 d’òptic, Sala Beckett 2003; Com pot ser que t’estimi tant, TNC, 2003), o Rafael Sepregelburd (Lúcid, Tot…). Una peça, amb molta comicitat Que ressona al món  maniàtic de Woody Allen o a l’amor estrany de Mr. Bean, i que acaba construint una tendra postal d’amor.