Per si de cas, no aneu a pas de tortuga: potser que en arribar, us
porteu la desagradable sorpresa que ja no queden entrades. I és que si l´ èxit
de públic ( que de moment, sembla estar responent molt bé ) està a l’altura
dels mèrits d’aquesta comèdia a la que un li augura una llarga vida , les
entrades volaran. Parlant de tortugues: de vegades, la seva parsimònia ens pot
atacar el nervis de la mateixa manera que ens els pot atacar la marxa sempre
veloç d’una lleure. El problema pot sorgir quan la tortuga i la lleure s’estimen
molt i volen viure plegades. Clar que la ciència, com podreu comprovar, té
respostes per a tot. Dues parelles ( una, més científica que l’altra) i el
retrat parlant d’un savi amb cara de Carles Canut, configuren el meravellós
repartiment d’aquest espectacle que ens serveix alhora per descobrir les
qualitats d’una autora que resulta que també és psicòloga ( tranquils; aquí
ningú us voldrà psicoanalitzar)  i a la
que caldrà seguir amb molta atenció: si totes les obres li surten tan
divertides i tan ben construïdes com aquesta, és clar que ha nascut una
estupenda comediògrafa . I si tots els seus espectacles els dirigeix amb el
ritme d’aquest, i els sap vestir igual de bé ( no és cap metàfora; el vestuari
del muntatge, constitueix un dels seus indubtables encants), jo no me’n vull
perdre cap. Em qualsevol cas, que us quedi clar que per molt que fiqui la ciència
de per mig, Clàudia Cedó (aquest és el nom de la mare de l’invent) és també una
romàntica de les de debò; de les que sap separar les emocions de la carrincloneria.
Amb l’ajut musical d’Àlex Torio,  amb la
complicitat de Clara Cols, Dani Arrebola, Alícia Puertas i Àlex Brull ( els
seus quatre brillants intèrprets) , i sota la inspiració dels cineastes que més
li agraden ( Anderson i Jeunet) i del mateix Elvis (sí, ell també forma part de
l’experiment),  Cedó torna a fer que la
visita a la FlyHard resulti del tot imprescindible.