La tercera obra de Toni Gomila com autor és ja una obra de gran format on torna a partir del local per posar sobre la taula un tema que depassa tota mena de fronteres: la massificació turística o turistificació. La precediren Acorar dirigida per Rafael Duran amb Produccions de Ferro i després va venir Peccatum al 2016. Gomila ens constata una vegada més que el més particular i singular de la cultura popular pot esdevenir universal. Amb Acorar Gomila no només ens va fer familiar un terme pròpiament balear, ens va apropar a un món que s’allunya empès per nous models d’alimentació i consum. Peccatum (Fira Mediterrània’16) també partia de la tradició popular mallorquina, en concret de les seves rondalles recollides per mossèn Vidal i Alcover, per construir un espectacle divertit i contemporani, a més de retre homenatge a la gran tasca lingüística d’Alcover.

Amb aquest camí ja fet, Gomila parteix d’un conte popular -en Joanet de sa Gerra– per fer una reflexió sobre un sagnant fenomen d’actualitat que té en l’illa de Mallorca un dels seus millors exponents. Després d’haver participat com actor en La bona persona de Sezuan al TNC aquesta temporada, la influència de Brecht es deixa veure en el plantejament de l’obra i també en seu final obert. És també Oriol Broggi qui pren la responsabilitat de aixecar el muntatge amb l’elenc de Produccions de Ferro. No sabem fins a quin punt hi ha la influència de Broggi en la construcció dramàtica del text, però el cert és que es juga a allò tan postmodern de l’apropiacionisme per a construir una obra completament nova. Els referents teatrals van des de Macbeth i El rei Lear, a L’hort dels cirerers i L’oncle Vània de Txehov o L’enemic del poble d’Ibsen. En un desenvolupament que va des de finals del segle XIX fins els nostres dies, les popularitzades “cançons de l’estiu” conviuen amb algun nocturn de Chopin i altres temes també molt populars per crear el paisatge sonor evocador i adequat a la llarga seqüència temporal.

L’espectacle ve a ser una mirada retrospectiva sobre l’evolució del turisme a Mallorca i com el fenomen ha anat configurant i modelant la població de l’illa. Es tracta d’una mirada crítica, des de l’humor i la caricatura, que, ratllant la sàtira, posa sobre la taula un tema complex amb moltes arestes. L’elenc es desdobla en un bon nombre de personatges que giren al voltant del protagonista. En Joanet -interpretat amb molta gràcia pel propi Toni Gomila- és un pobre jornaler amb una dona ambiciosa i un munt de fills que, per obra i gràcia “divina”, aconsegueix fer-se l’amo de l’illa amb els negocis immobiliaris. El conte d’En Joanet s’entrecreua veladament amb el de La gallina dels ous d’or per conformar una magnífica al·legoria de com la cobdícia, la desídia i la nul·la consciència ecològica deixen al seu darrera un erm que no és tan sols rostoll cremat, sinó que culmina en un procés d’aculturació galopant. Sense concessions al dramatisme, l’espectacle posa sobre l’escenari els múltiples aspectes d’un drama que sembla no tenir aturador. Ho fa de forma clara, didàctica i molt divertida. Rostoll cremat encaixa perfectament en el propòsit de mostrar-nos com s’interpel·la el present immediat des de la tradició popular. L’espectacle, estrenat enguany al Festival Grec, ha exhaurit les entrades al seu pas per la Fira Mediterrània.