Nova sonora campanada de Toni Gomila que, després del seu fulgurant Acorar, ha volgut tornar, aquest cop en companyia d’altres intèrprets, a pronunciar una nova denúncia satírica dels estralls que la turistificació ha infligit a Mallorca, i en general que propicia la devastació capitalista del planeta. De l'”infern” hivernal de George Sand i en Xopin al “paradís” estival dels forasters embriacs de sol, platja i altres líquids, s’illa de sa calma ha passat de no malbaratar paraules (ni cap altra cosa) a l’orgia de destrucció ambiental i humana i la malversació de recursos. Gomila ho explica a través de la faula (rondalla) d’en Joanet de sa Gerra que s’enfila a la mongetera màgica i allà dalt li donen tot el que demana fins que una desfermada cobdícia el deixa tal i com va començar: nuet (talment aquell verderol ataronjat que creixia com un suflé en la retorta enfiladissa de l’ibex35, la patacada del qual encara redobla en el tambor de la pell de brau).

Diàlegs esponjats, enriquits de modismes i locucions illenques, pronunciats per un conjunt balear dreturer i dúctil, amb la menorquina Queralt Albinyana (Premi Memorial Anna Lizaran com a millor actriu 2015 per la Lucrècia de Ramis), que fa un treball proper i càlid, ben escortada per Catalina Alorda i Joan Toni Sunyer, i molt particularment Catalina Florit, d’una rara intensitat expressiva. I, és clar, l’enorme intèrpret que és Toni Gomila, autor de l’obra, sota la batuta d’Oriol Broggi, en una posada en escena neta i frugal, presidida per una enorme bala de palla lligada amb càrritx.