Ha superat Rent el pas del temps? Ens fèiem aquesta pregunta
la nit d’estrena de la primera producció en català que aquests dies “okupa” el
Casino de l’Aliança del Poblenou. La pregunta venia donada perquè el director i
cap del projecte Daniel Anglès havia decidit fer coincidir la nit de la primera
funció oficial amb l’efemèride dels 20 anys des que el musical de Jonathan
Larson s’havia estrenat a Broadway.

En qualsevol procés creatiu 20 anys són molts anys i sembla
evident que aquells personatges marginals que Larson va situar al Nova York
dels noranta, traslladant hàbilment part de l’essència de La Bohème pucciniana
a l’East Village, continuen estant als noranta. Ells continuen allà, entre la
SIDA, les drogues, la discriminació i l’art a través del qual hi aboquen el seu
univers. No negarem, doncs, que els espectadors d’ara (sobretot els nouvinguts)
han de fer un salt d’època mental per poder apreciar la magnitud de la peça i
entendre per què som, senyores i senyors, davant d’un dels pocs premis Pullitzer
amb que compta el teatre musical.

Aquesta producció de Rent arriba amb l’energia i l’entusiasme
propi dels qui han crescut amb aquest espectacle, segurament fins i tot com a
motor d’una vocació ara ja professional. Una d’aquelles fites que ha costat fer
realitat. I aquest entusiasme és el que compensa sobretot els desajustos de
repartiment en una més que correcta producció tant a nivell de posada en escena
com de direcció o fins i tot d’adaptació –més que notable- per primer cop al
català.

Rere el muntatge de Rent trobem un profund coneixement de la
matèria primera amb que s’està treballant (cosa que, malgrat que hauria de ser
la norma, sovint és l’excepció) i queda molt clar on es pretén arribar, tot i
que no sempre s’hi arribi de manera òptima. Rent és una funció molt coral i
això implica la necessitat d’un repartiment impol·lut que aquí no sempre
aconsegueix anar a l’uníson. La música en directe converteix la funció en un
espectacle de gran volada, llàstima que els membres de la banda quedin sempre
mig amagats en l’espai escènic.