No dubto de l’enorme interès que per a la
companyia T de Teatre suscità la col·laboració amb el director argentí Ciro Zorzoli,
em pregunto, però, si aquest interès és compartit pel públic. Zorzoli porta uns
quants anys reflexionant sobre l’ofici d’actor. Els seus espectacles, creats a
peu d’escenari, tenen com a principal protagonista l’art de la interpretació, Premis i càstigs forma part d’aquesta
recerca. A l’escenari -un imponent llenç blanc que esdevé un espai del tot
neutre-, trobem nou actors/actrius disposats a mostrar al públic les seves
rutines per arribar al virtuosisme gestual. Per donar versemblança a la
situació, els intèrprets se’ns presenten vestits a la manera de la primera
dècada del segle XX: una forma d’emmarcar la seva gestualitat dins els
paràmetres del realisme i del famós mètode Stanislavski que va sacsejar la
tradició interpretativa a l’inici del segle XX. En tot cas, es tracta
d’allunyar-se de la superproducció icònica del segle XXI per concentrar l’essència
del teatre en l’art de l’actor. Fins i tot el títol que han volgut donar a l’espectacle
guarda alguna reminiscència decimonònica. Malgrat tot això, l’exercici d’estil
que representa Premis i càstigs
esdevé un espectacle divertit, lleuger i fresc per combatre l’onada de calor d’aquests
dies. La professionalitat i la trajectòria de T de Teatre, amb el concurs d’actors
com Ivan Benet, Jordi Rico o Marc Rodríguez (també de Albert Ribalta que es pot
considerar integrant de la companyia), unides a la manifesta vis còmica de tots
ells, converteixen una “classe oberta” en una comèdia. Zorzoli troba en l’elenc
uns personatges subtilment definits per confegir una peça amb una certa
progressió dramàtica que deixa en el públic un bon sabor de boca. Llàstima  que aquest no sigui ni intens ni durador!