Nit de Reis

Una experiència teatral autèntica és la que ens ofereix sempre Pàrking Shakespeare. Per què? Perquè connecta la gent, que esdevé públic sovint sense esperar-s'ho, amb la vivència teatral, fresca, única, perquè passa allà en aquell moment, enmig del brogit quotidià. Al Parc de l'Estació del Nord, quan el sol ja va de baixa, molts acudeixen a la cita, però també molts passejants es troben amb la representació, s'asseuen a la grada i s'enganxen a aquest regal de reis estiuenc, en un espai que és oasi dins la ciutat. Podríem dir que això parla de la vigència de Shakespeare, però sobretot diu de la vivesa del fet teatral. Trobar-se uns actors, que es belluguen entre el públic, que els té a dos pams, que ens expliquen i ens representen una història, aquest és el veritable valor, perquè lluny de pretensions intel.lectuals, el teatre esdevé un fet viscut, tan popular com màgic i ancestral. En aquests temps tan virtuals, lluny de pantalles, projeccions i altres crosses tan de moda (i per tant igualment caduques), assistim a un teatre nu, basat en la paraula, el moviment, l'actuació dels actors i la història que ens expliquen. D'escenografia, l'espai mateix i només una cadira, i la imaginació que, amb la guia dels actors, de manera natural hi posa el públic. Un gustós artifici on entra fàcilment tothom, fins i tot les criatures, que ho viuen com el joc que és. Que el teatre ha de ser comercial per atraure públic és fals. Sense treure mèrits a Shakespeare, aquí l'important és la veritat del que es viu. La veritat de la mentida, d'això que passa en aquest moment, de la convenció teatral que acceptem, com quan de petits jugàvem a indis i cowboys, i cadascú tenia molt clar en quin bàndol estava i actuava en conseqüència. Senyores i senyors, aquesta és l'essència del teatre, i ens remet molt enllà, als temps en què la literatura, per al poble, s'escampava per les places. A l'Edat Mitjana, la cultura era patrimoni de nobles i eclesiàstics, que eren els únics que tenien accés i sabien llegir els manuscrits. Però el poble acudia a les places, on s'explicaven històries, grans històries, moltes de les quals han sobreviscut i són la base de la nostra cultura. Assistir a la “Nit de reis” de Pàrking Shakespeare, veient com la gent, tan diversa, s'ho passava bé i estava tan atenta, fa pensar en això, en la literatura oral, de plaça. Afortunadament, no hem canviat tant des dels temps dels joglars. No hi ha modernitat (en el pitjor sentit del terme) que anul.li el valor del teatre viscut, viscut com una festa, en comunitat. L'any passat van ser presents a la Fira de Tàrrega amb  “Treballs d'amor perduts”, heus-ne aquí un tast: http://youtu.be/FkYuisTo_S8

Abans d’iniciar la desconnexió teatral d’agost, teniu l’oportunitat de gaudir d’un Shakespeare ben especial. No hi ha excusa per a no veure Nit de Reis. Preu de l’entrada? El que es pugui. Teatre? A l’ombra dels arbres on passa l’airet, a l’espiral del Parc del Nord, a la vora de l’estació. Això sí, no ens vam portar coixí i, si patiu de l’esquena, és bàsic fer-ho.  Aquesta comèdia d’embolic amorós del bard té en aquesta versió heterodoxa d’Iban Beltran certs referents amb l’actualitat que de seguida connecten amb el públic. Espectadors de totes les edats, respectuosos al màxim, amb un pam d’ulls i les orelles ben obertes, perquè una de les virtuts d’aquesta peça és que no utilitzen micròfon ni falta que els fa. A pulmó, tant per dir com per cantar. No és fàcil fer teatre a l’aire lliure enmig d’una urbs i en una ubicació on molts dels seus usuaris del dia a dia treuen les seves mascotes o patinen o passegen. La solució ideal és la que ofereix aquesta proposta perquè no vesteix de cap manera ni senyalitza què hi passa. Tampoc utilitzen vestuari d’època, ni garlandes, ni utilleria innecessària, tot el repartiment va de negre, com ens tenen habituats els tècnics de la professió teatral, i només amb un gorro, una màquina d’escriure, una cadira o un penjoll ja ens han capbussat a la història. Un gran encert també és l’ús de la llengua, català de nord a sud amb girs de la parla popular barrejats amb vers sense que es faci gens estrany. Com aquells comediants que anaven de poble en poble i desembarcaven a les places públiques tots els intèrprets ofereixen el seu ofici de manera generosa i còmplice, una tornada a la part més artesana del teatre que, vista la reacció del públic, va causar sensació.

Parking Shakespeare és una companyia veterana en enfrontar-se al carrer amb el públic i convidar-lo a viure una comèdia de Shakespeare. La proposta que ha dirigit aquest any Iban Beltran juga amb la senzillesa infantil: S'amaguen darrere unes fulles de til·lers, fan la presó girant la cadira i posant-la al cap del dissortat Malvolio. Construeixen dos bessons jugant només amb dues gorres de llana i una samarreta imperi. L'obra, que planteja una comèdia d'embolics sense massa rigorositat, té lúcids moments que serveix el bufó conversant amb  Viola. I hi ha encertades picades d'ullet a l'actualitat amb els estirabots del senyor Tobies ("si tingués una pilota de goma, li buidaria un ull!"). Al Parc del Nord, sense massa res que indiqui els espectadors despistats on confluirà ombra fresqueta i teatre amable, es realitza una activitat molt atractiva per a novells teatrals. També convencerà als que els agrada viure el teatre en espais amables i no convencionals.  La cantarella final, senzillament agradable, dibuixa un somriure en el rostre dels espectadors quan es disposen a fer un just regal de reis (l'entrada és gratuïta, es convida a tothom que aporti el que pugui/vulgui). Aneu-hi! No hi ha excuses!

És juliol i toca... Parking Shakespeare. Desitjant estàvem de tornar a escoltar les paraules de Shakespeare de la mà de la ja consagrada companyia Parking Shakespeare. Aquest any amb convidat al director Iban Beltran que ha escollit la comèdia Nit de Reis. Tot un engranatge de personatges i històries amb molt d'humor i amb un happy ending.Iban Beltran ha sabut jugar molt bé les seves armes i la direcció escènica és brillant. Només un cadira com element escenogràfic i la resta queda en mans de les veus i els gestos dels actors. Només Shakespeare, un Shakespeare molt ben dit. La companyia, amb alguna baixa, després de cinc anys ja té agafada la mà del dramaturg anglès. La seva manera de dir el text, tant important en un Shakespeare i la seva entonació i volum fa que els sorolls habituals del parc estiguin en un segon pla i els espectadors comencin un viatge únic. (...)