Abans
d’iniciar la desconnexió teatral d’agost, teniu l’oportunitat de gaudir
d’un Shakespeare ben especial. No hi ha excusa per a no veure Nit de
Reis. Preu de l’entrada? El que es pugui. Teatre? A l’ombra dels arbres
on passa l’airet, a l’espiral del Parc del Nord, a la vora de l’estació.
Això sí, no ens vam portar coixí i, si patiu de l’esquena, és bàsic
fer-ho. 

Aquesta
comèdia d’embolic amorós del bard té en aquesta versió heterodoxa
d’Iban Beltran certs referents amb l’actualitat que de seguida connecten
amb el públic.
Espectadors de totes les edats, respectuosos al màxim, amb un pam d’ulls
i les orelles ben obertes, perquè una de les virtuts d’aquesta peça és
que no utilitzen micròfon ni falta que els fa. A pulmó, tant per dir com
per cantar.

No
és fàcil fer teatre a l’aire lliure enmig d’una urbs i en una ubicació
on molts dels seus usuaris del dia a dia treuen les seves mascotes o
patinen o passegen. La solució ideal és la que ofereix aquesta proposta
perquè no vesteix de cap manera ni senyalitza què hi passa. Tampoc
utilitzen vestuari d’època, ni garlandes, ni utilleria innecessària, tot
el repartiment va de negre, com ens tenen habituats els tècnics de la
professió teatral, i només amb un gorro, una màquina d’escriure, una
cadira o un penjoll ja ens han capbussat a la història. Un gran encert
també és l’ús de la llengua, català de nord a sud amb girs de la parla
popular barrejats amb vers sense que es faci gens estrany. Com aquells
comediants que anaven de poble en poble i desembarcaven a les places
públiques tots els intèrprets ofereixen el seu ofici de manera generosa i
còmplice, una tornada a la part més artesana del teatre que, vista la reacció del públic, va causar sensació.