Vaig topar, quasi per casualitat, amb un
Shakespeare al Parc de l’estació del Nord l’estiu passat. Uns actors
representaven “Treballs d’amor perduts” a l’aire lliure, amb un
senzill vestuari i uns pocs elements d’atrezzo. Vaig quedar fascinada. Enguany esperava
el retorn al Parc de la Parking Shakespeare: “Nit de Reis (o el que
vulgueu)” és el seu nou muntatge, el cinquè d’una companyia creada sota la
idea que el teatre és un bé de tots i no el privilegi d’uns quants. El que es
pot veure, cada tarda a les 7 i fins el 4 d’agost, és teatre del bo. Exigència
i rigor professionals per bastir una de les comèdies més enigmàtiques del
cèlebre dramaturg anglès. Una comèdia d’embolics en que els personatges no són
qui diuen ser i “equivoquen” l’objecte del seu amor. En la nuesa del
seu muntatge, el text (traducció de Salvador Oliva) i el treball dels actors (dirigits
en aquesta ocasió per Iban Beltran) pren rellevància. Excel·leix una acurada
dicció amb respecte a les diferents parles. La companyia té ben apamat l’espai on juga: el
centre de l’espiral dels til·lers del Parc. El cercle, espai teatral primigeni,
i els quatre punts cardinals des de on accedeixen al centre, són el seu espai
de representació. Amb un vestuari -estilisme- en el que el negre és el protagonista,
una cadira i uns pocs instruments musicals, la Parking Shakespeare recrea una
complexa joguina teatral i ens convida a jugar: Tot un regal!