Una experiència teatral
autèntica és la que ens ofereix sempre Pàrking Shakespeare. Per què? Perquè
connecta la gent, que esdevé públic sovint sense esperar-s’ho, amb la vivència
teatral, fresca, única, perquè passa allà en aquell moment, enmig del brogit quotidià.

Al Parc de l’Estació del Nord,
quan el sol ja va de baixa, molts acudeixen a la cita, però també molts
passejants es troben amb la representació, s’asseuen a la grada i s’enganxen a
aquest regal de reis estiuenc, en un espai que és oasi dins la ciutat.

Podríem dir que això parla de
la vigència de Shakespeare, però sobretot diu de la vivesa del fet teatral.
Trobar-se uns actors, que es belluguen entre el públic, que els té a dos pams,
que ens expliquen i ens representen una història, aquest és el veritable valor,
perquè lluny de pretensions intel.lectuals, el teatre esdevé un fet viscut, tan
popular com màgic i ancestral.

En aquests temps tan virtuals,
lluny de pantalles, projeccions i altres crosses tan de moda (i per tant
igualment caduques), assistim a un teatre nu, basat en la paraula, el moviment,
l’actuació dels actors i la història que ens expliquen. D’escenografia, l’espai
mateix i només una cadira, i la imaginació que, amb la guia dels actors, de
manera natural hi posa el públic. Un gustós artifici on entra fàcilment tothom,
fins i tot les criatures, que ho viuen com el joc que és.

Que el teatre ha de ser
comercial per atraure públic és fals. Sense treure mèrits a Shakespeare, aquí
l’important és la veritat del que es viu. La veritat de la mentida, d’això que
passa en aquest moment, de la convenció teatral que acceptem, com quan de
petits jugàvem a indis i cowboys, i cadascú tenia molt clar en quin bàndol
estava i actuava en conseqüència.

Senyores i senyors, aquesta és
l’essència del teatre, i ens remet molt enllà, als temps en què la literatura,
per al poble, s’escampava per les places. A l’Edat Mitjana, la cultura era
patrimoni de nobles i eclesiàstics, que eren els únics que tenien accés i
sabien llegir els manuscrits. Però el poble acudia a les places, on
s’explicaven històries, grans històries, moltes de les quals han sobreviscut i
són la base de la nostra cultura.

Assistir a la “Nit de reis” de
Pàrking Shakespeare, veient com la gent, tan diversa, s’ho passava bé i estava
tan atenta, fa pensar en això, en la literatura oral, de plaça. Afortunadament,
no hem canviat tant des dels temps dels joglars. No hi ha modernitat (en el
pitjor sentit del terme) que anul.li el valor del teatre viscut, viscut com una
festa, en comunitat. 

L’any passat van ser presents a la Fira de Tàrrega amb  “Treballs d’amor perduts”, heus-ne aquí un tast: http://youtu.be/FkYuisTo_S8