L´esperit creatiu, evocador, lúdic, transversal, provocador, irònic, sarcàstic,
voyeurista, de l´obra de Joan Brossa flota al llarg de tot
l´espectacle. Robert G. Alonso ha
aconseguit capbussar-se en el món brossià i transmetre´l a l´escenari de forma fidel
i creativa.  A més amb l´encert de portar
el seu esperit crític corrosiu, als temps actuals. Sens dubte Joan Brossa estaria
encantat en veure aquest muntatge ple d´escènes i imatges memorables.

Partint del libre Strip-tease i
teatre irregular, i amb elements dels Poemes
Visuals, Alonso composa a Laberint Striptease, un seguit d´escenes, d´imatges, de seqüències que
van teixint un espectacle fascinant.  Tot
comença amb Alonso-McClown, mestre de cerimònies, rebent al públic en un
escenari partit per una cortina que fa que els espectadors, a banda i banda, quedin
amagats dels altres i a l´hora descoberts ( l´espectador observat que tan li
agradava al poeta). La complicitat amb el públic es va mantenint al llarg de
l´espectacle, sense que l´espectador tingui una participació escènica, però si sentint-se
observat pels artistes, en un atractiu joc de complicitats. Una altre
característica ben brossiana.  Amb tocs de cabaret alemany i dins un aire
decadent sen´s recorda aquella Barcelona canalla, el bar Cosmos, artistes
icònics. Sonen i es canten cançons d´Edith Piaff (Milord, La vie en rose..), i els cinc sorprenents i polifacètics
artistes flueixen per l´escenari transvestint-se,  ballant, transformant-se, cantant,
despullant-se, interpretant.  Tots ells
magnífics des del director-artista-creador multidisciplinar que és Robert G. Alonso fins a l´expressiu  multiinstrumentista Jordi Cornudella (responsable de la direcció i els arranjament
musicals), passant per l´atractiva i misteriosa cantatriu Elena Martinell (Heroïnes, El
carreró de les bruixes, Companyia Poca Cosa), l´angelical-bella i rotunda ballarina striptease Laura Marsal  (Lélek, Zaquizami,
Almazuela..), i l´entremaliat saltimbanqui-acróbata Davo Martín. En diverses funcions l´actor Jordi Andújar (El filosofo
declara, productor i director d´Alicia
al país de les Meravelles de Marta Buchaca, i El llibre de les bèsties, entre d´altres), supleix a Alonso en el
paper de mestre de cerimònies.

Robert G. Alonso, com en la majoria dels seus espectacles és a més del
director, dramaturg i coreògraf, el responsable del disseny de l´espai escènic
i del disseny del vestuari, que ell mateix realitza conjuntament amb Victor
Peralta (responsable també de l´atrezzo i del disseny i construcció de
l´escenografía amb Tony Murchland),

Ellas i ells amb diverses complicitats escèniques amb Alonso. Laura Marsal
forma part de la seva companyia de dansa, protagonista d´Almazuela i Zaquizami, els
darrers i molt recomanables espectacles familiars i del solo de dansa Lélek.  

Extraordinaris els números sobre la pederàstia clerical, el mite d ela democràcia
amb l´urna sols a l´altura de les forces dominants, la crítica al crític, els
passos de Setmana Santa, la situació sempre precària de la cultura (ironia dels
programadors), l´instrucció militar alleugerint-se de roba (amb una Elena
Martinell recordant la Charlotte Rampling de Portero de noche) i l´hilarant coreografia futbolística al ritme de
“porqué, porqué los domingos por el
futbol me abandonas”, amb l´inconfusible veu de Rita Pavone.   

L´espectacle és una producció
de l´Escenari Joan Brossa, conjuntament amb Cabaret 13 i la Companyia Roberto
G. Alonso.

Més información, www.ciarobertogalonso.com, http://escenaribrossa.cat

En el record dos
espectacles sobre els textos de Brossa, un a L´Aliança del Poble Nou, Quiriquibú, el 1975,  interpretat pel grup Teatre de l´Escorpí,
precursor del que seria la companyia del Teatre Lliure i dirigit per Fabià
Puigserver, i el treballat integrament a partir de l´obra Strip-tease de butxaca, interpretat pel Teatre de Nit (on hi
participaven membres de la companyia Artristras, i dirigía Jep Quintas), al
Teatre Malic, el 1990.

Text,
[email protected]