Excel·lent
muntatge, marca Julio Manrique, en les coordenades estètiques de l’’American
Buffalo’ de David Mamet que va dirigir també ell, fa uns anys, al Lliure. Mamet
és, de fet, un referent obertament acceptat per Patrick Marber, autor de
l’obra.

Aquí
no som a cap rere botiga però si al menjador i la cuina del restaurant de
l’Esteve, on cada diumenge amo i treballadors juguen una timba de pòquer -que habitualment
acaba amb els cambrers i el cuiner més endeutats i acceptant descomptes del sou
per seguir tirant-. Una obra molt masculina, de sis paios grisos (tots amb
problemes amb les dones) que troben en les cartes el refugi dels seus diversos
fracassos (laborals, sentimentals). Situacions i diàlegs que semblen ‘tranches
de vie’, instantànies quotidianes irrellevants, per sota de les quals l’autor fa
lliscar la seva dissecció del comportament humà. La part final del muntatge, la
de la timba, es podria fer pesada als no familiaritzats amb el joc, però un
giratori hàbilment situat a escena –cal suposar que el mateix d’ ‘El Crèdit’-,
dona el dinamisme necessari.

Bones
interpretacions, en registres diferents als que estem habituats en els casos de
Ramon Madaula i Joan Carreras. Més previsible la d’Andreu Benito, elèctrica la
de Marc Rodríguez, imprimint ritme a l’escena. Costa, a vegades, entendre el
català d’Andrew Tarbet fent el paper del cambrer ‘guiri’.

Un consell: assegureu-vos, abans d’anar a veure
l’obra, que el Romea hagi arreglat l’aire condicionat, sobretot si us heu
d’asseure al pis de dalt.