• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • La partida (Dealer’s Choice)
  • /
  • Una mà ben jugada
CRÍTIQUES
imagen
Iolanda G. Madariaga
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACIÓ

7

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Una mà ben jugada

Publicat el: 8 de juliol de 2014

CRÍTiCA: La partida (Dealer’s Choice)

Un text ben
construït amb uns tipus identificables i propers, sis actors experimentats i
eficaços i una direcció encertada es donen cita a La partida (Dealer’s Choice).  Amb aquesta obra, Patrick Marber va
estrenar-se com autor dramàtic el 1995, al Royal National Theatre de Londres,
aconseguint un èxit aclaparador. Les claus d’aquest èxit es deuen principalment
a un text que aborda un dels tòpics de les relacions humanes: les relacions
paterno-filials. No es tracta, però, d’una relació únicament bidireccional, si
no que les relacions establides entre els sis personatges aborden el tema de
les dependències i els afectes des de diferents perspectives més enllà de la consanguinitat.
El tema està servit sobre la base d’una timba de cartes: un altre lloc comú de
l’imaginari col·lectiu ampliat abastament pel cinema. L’acció es desenvolupa en
un restaurant familiar durant una tarda/nit de diumenge. De l’escenari -al
centre-, en surten tres espais escènics definits, no només per l’escenografia, també
per la interacció dels personatges en l’espai. Julio Manrique ha sabut
il·lustrar aquesta peça de tall molt clàssic posant l’accent en les
interpretacions dels sis homes. Els sis actors han perfilat els seus personatges
carregant-los dels matisos necessaris: juguen a les cartes de la mateixa manera
que viuen. O és al contrari? Qui guanya? Tots perden? A bon ritme, es succeeixen
les escenes; encara que el to crispat de certs moments derivi en alguns crits o
escarafalls innecessaris. Al centre del Romea es retalla un petit tros de vida amb
una banda sonora, no per evident -Cat Stevens, Kenny Rogers-, menys eficaç. 

CRÍTIQUES RELACIONADES / La partida (Dealer’s Choice)

TÍTOL CRÍTiCA: farols

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una dissecció de la pricologia masculia divertida i accesible, plena d’encert i solatge.

PER: Manuel Pérez i Muñoz
Manuelperezimunoz2 756x756
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una peça plena de realitat en un muntatge que trancendeix el text

PER: Marc Sabater
Marc Sabater
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Manrique ens atrapa amb el ritme i unes magnífiques interpretacions

PER: María José Ragué
María José Ragué
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un bon joc de pòquer sense risc

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Deixar-se guanyar abans d’hora

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Si us conviden a participar en una ‘Dealer’s Choice’ tingueu en compte que es tracta d’una partida de pòquer casolana

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El bon joc de Julio Manrique

PER: Núria Sàbat
Núria Sàbat
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Made in Manrique

PER: Víctor Giralt
Víctor Giralt
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat