Com
que ja no visc a Barcelona, de vegades veig grans èxits de la
temporada quan estan de bolos per les terres del sud. En aquest sentit, els
Teatres de Tarragona estan fent un esforç molt notori d’oferir espectacles de solvència
contrastada. La partida és un
brillant exercici per a l’exhibició de sis actors potents que saben treure llustre
del seu paper, ric de matisos i inflexions virtuoses, sota la ferma batuta de
Julio Manríquez. Llàstima que el que s’explica, un inacabable joc de cartes ple
de farols i de mala consciència, tingui un interès ben minso, almenys pels qui
mai no hem apostat ni un cèntim ni coneixem els subterfugis del pòquer. Sí que
a través de la partida emergeix un ventall de captinences i misèries humanes,
que és on s’aferren els intèrprets per fer espurnejar els seus rols,
particularment electritzants de la mà de Joan Carreras, Ramon Madaula o Andreu
Benito, mentre que Marc Rodríguez dibuixa un personatge tan passat de voltes
que acaba fatigant el més pintat.