Teatre en estat pur, ple d´encerts. Antològica l´escena final. Escenari nu
i bons actors interpretant un text que esdevé un clàssic intemporal. Una
brillant composició de la jove Nausicaa Bonnin que surt airosa i amb nota alta del
repte, confirmant les seves dots de notable actriu, ben arropada per un molt bon
elenc d´actors, fins a onze. Una direcció precisa d´Hermann Bonnin i una acurada
dramatúrgia de Sabine
Dufrenoy. 

El públic a banda i banda de l´escenari. Una hora quaranta cinc minuts sense
interrupció, que no es noten. Des de l´inici l´espectacle t´atrapa. Situada en
un temps intemporal i estructurada en quatre escenes que corresponen a les
quatre estacions (primavera-estiu-tardor-hivern, seguint els estats d´ànim de
la protagonista), el muntatge busca en la sobrietat seguir el drama interior de
la protagonista.  Nausicaa Bonnin, que tan sols compte amb 29 anys recent complerts
(28 abril), treballa el personatge des de l´interioritat, combinada amb un cuidat
treball corporal i una perfecte matisació del text. Un  treball molt intens que la deixa esgotada al
final de cada representació, però que aconsegueix transmetre´t  plenament el drama viscut per la
protagonista. Al seu costat destaquen Montse Guallar, que interpreta amb mestria a la
frívola i interessada amiga Prudence,
i els veterans Joan
Anguera, Duval pare, i Pep Jové,
sempre efectius. El jove dubitatiu, noble però immadur Armand està també molt
ben interpretat per Albert Prat. De la resta de l´elenc destaquem
especialment a Laia de Mendoza, que interpreta
la seva criada Nanine, l´única
persona que li és fidel, i a Joan Sureda, l´amic
d´Armand. 

Cal fer menció que el text d´aquest muntatge s´inspira en la novel.la, en
una molt bona traducció d´Anna Soler Horta, i no en el text de l´obra de
teatre. Destacar també el cuidat vestuari, de carrer-disseny, en tons grisos, i
sols color pastel vert i trajo llarg en el cas de Prudence. Dins d´aquesta tonalitat suau destaca el vestit vermell
de la protagonista en la primera escena que presenta la seva falsa vida social.
Del vermell fins el negre íntim de l´escena final. 

Alexandre
Dumas fill (1824-1895), va escriure aquesta
obra amb sols 24 anys, inspirant-se en una persona real, una cortesana
parisenca amb la que va tenir un breu romanç. El gran èxit de la novel.la va
estimular la seva versió teatral, estrenada també amb gran èxit el 1852. Dumas,
fill del mitic autor d´Els tres mosqueters,
va escriure dotze novel.les i diverses obres teatrals i si bé va ser un autor
d´èxit, la seva obra més coneguda segueix sent La dame aux camèlies, que va inspirar la famosa òpera La Traviata
de Giusseppe Verdi.

Grans actrius han interpretat a la protagonista des de la mítica Eleonora
Duse, fins la no menys mítica Margarida Xirgu i la gran Núria Espert (TVE). Al cinema segueix sent la de
Greta Garbo (Camille-Margarita Gautier),
l´interpretació més recordada, dirigida per George Cukor el 1938, i amb un jove
Robert Taylor com Armand Duval i Lionel Barrymore, com el pare.

Nausicaa
Bonnin i Dufrenoy (Barcelona, 1985),
des de molt petita ha tingut contacte amb el món artístic. Als nou anys va
debutar al teatre (Contes dels boscos de Viena) i als onze al cinema (Andrea).
La seva intervenció a El cor de la ciutat
(2005-08) i especialment la seva premiada interpretació (premi Gaudí a la
millor actriu principal), a la pel.lícula Tres
dies de familia, de Mar Coll, li van donar popularitat.  A diferència de la no gaire comunicativa família
de la pel.lícula, en aquest muntatge hi són en perfecte harmonia els seus
pares.

Hermann
Bonnin (Barcelona, 1935). És un dels noms
fonamentals del tetare a Catalunya. Professor-director-actor-gestor, va dirigir
l´Institut del Teatre (1971-81), contribuint  a la seva re fundació i configuració actual.
Va ser també director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya
(1982-88). Amb el màgic Hausson va fundar 
el Brossa Espai Escènic, el 1998. Teatre que des del 24 de setembre del
2011 es va traslladar a l´espai històric de La Seca del carrer Flassaders, constituint-se
com a La Seca-Espai Brossa. Ha dirigit més de vint muntatges des de 1979, en
que va dirigir un magnífica posta en escena La
Gavina de Txékhov, portant a l´escenari obres de Marguerite Duras, Edward
Albee, Strindberg, Kafka, Pirandello, Joan Brossa, Baltasar Porcel i Josep Palau
i Fabre, entre d´altres. Com a actor ha intervingut en més de deu  pel.lícules i també a co-dirigit. El 2003 va
rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d´Arts Escèniques i el 2013
el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Sabine
Dufrenoy  És llicenciada
en Langue et lettres espagnoles per l´Universitat de Vincennes de Paris. Estudiosa
teatral i traductora, ha estat molt de temps vinculada al món de la dansa i al
de la gestió, direcció i producció teatral. Entre els seus recents treballs literaris
editats destaca La piège de Médusse,
d´Erik Satié (2009-Arola Editors) i conjuntament amb Anna Soler, L´acte inconnu, de Valère Novarina (2012-Lleonard
Muntaner editor)

text : [email protected]