CRÍTIQUES

VALORACIÓ
10
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
Publicat el: 2 de maig de 2014
CRÍTiCA: La Dama de les Camèlies
D’una experiència amorosa frustrant i personal, el fill d’Alexandre Dumas —una etiqueta inseparable de la marca universal del pare— va trencar barreres a mitjan segle XIX esquitxant contra la seva pròpia societat un realisme que, ben mirat, cent cinquanta anys després encara cueja.
De ‘La Dama de les Camèlies’ s’han fet diverses versions cinematogràfiques —una de clàssica és la de Greta Garbo, el 1936, dirigida per George Cukor— i teatralment aquí es qualifica com a històrica la que va protagonitzar Margarida Xirgu, al Teatre Principal el 1911, a banda d’una incursió menys coneguda, el 1929, de l’actriu Maria Vila al Teatre Romea. I poca cosa més, des d’aleshores ençà, excepció feta, esclar, de l’òpera ‘La Traviata’, de Giuseppe Verdi, basada en el mite de les camèlies.
A cal Bonnín, doncs, aquesta vegada han llençat la casa per la finestra, en el bon sentit de l’expressió teatral. Prop d’una dotzena d’intèrprets en els temps que corren és un luxe. Per això cal dir-ho així, “a cal Bonnín”, perquè la dramatúrgia que recupera i retalla l’origen de la nouvelle del fill Dumas és de Sabine Dufrenoy, la direcció i la concepció escènica és de Hermann Bonnín i el protagonisme absolut és de l’actriu Nausicaa Bonnín. Un triangle familiar del teatre de l’excel·lència que en aquesta aposta, que té aires de teatre públic, llueix a La Seca amb el màxim esplendor. (…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / La Dama de les Camèlies
TÍTOL CRÍTiCA: L’eclosió de Nausicaa Bonnín
PER: César López Rosell

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: UNA CONVINCENT DAMA DE LES CAMELIES
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Bon treball d’actors per a uns personatges ferits pel destí i la falsa moral
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Dama Nausicaa
PER: Juan Carlos Olivares

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Intensitat tràgica que no ens deixa
PER: María José Ragué

VALORACiÓ
9