Cada generació té els seus enfants terribles escènics. Contemporània de la General Elèctrica i profundament devota de Rodrigo García no puc evitar veure Nao Albet (Barcelona, 1990) i Marcel Borràs (Olot, 1989) com uns descarats nebots a qui se’ls perdona tot pel seu talent i simpatia. Sembla una mica condescendent sí, igual que la seva habitual actitud escènica i el desafiament que plantegen a l’espectador amb Falsestuff, la reflexió sobre l’autenticitat d’una obra d’art, el valor de la còpia i la possibilitat de falsificar obres teatrals. No s’hi posen per poc, en aquest centenari i fecund debat humanístic.

Aquí el més interessant és que es fa des del joc i l’humor, construint una delirant història de lladres i serenos marca Tarantino, però sense deixar de banda la reflexió, que pot ser profunda depenent dels referents de cadascú. A més, cal destacar la vessant més pedagògica del muntatge, mostrar quins han estat i són els referents europeus teatrals contemporàniament parlant de les darreres dècades i dels quals han begut i treballat Albet i Borràs. Així, és fàcil de reconèixer Rodrigo García, Jan Fabre, Romeo Castelluci, Agrupación Señor Serrano o Milo Rau per citar-ne alguns. Una aclucada d’ull al sector professional i als espectadors més exercitats escènicament, recurs molt ben pensat perquè no deixa fora de joc qui no reconegui ningú. (…)

Vaig gaudir de principi a fi de la història, que només la van matar perquè s’haurien d’ajustar els tempos. Ara bé, fou fàcil enganxar-me a la trajectòria biogràfica del protagonista André Féikiévich i al tiroteig en directe, així com a l’emulació d’un joc de rol, la presentació de teatre documental que deslloriga la trama, o un debat al voltant de la mateixa obra que serveix per separar les dues parts de la representació. Més difícil de passar fou la part de la commedia dell’arte o el western musical. En conjunt, Falsetuff és un espectacle altament recomanable, un exercici de domini de la tècnica on tots els intèrprets s’hi deixen la pell i que ens ha permès veure brillar Jango Edwards.