Com Tóibín planteja en aquest text la revisió del mite de la maternitat que representa la Mare de Déu. Un espectacle que suposa el debut, correcte, del director de cinema Agustí Villaronga com a director teatral. Tot i que la història plantejada no ens ha acabat de frapar, possiblement per la impressió de la lectura del Evangeli segons Jesucrist de José Saramago (1998) i també perquè l’autor obvia aspectes tan fonamentals de Maria com el “misteri” de la concepció de Jesús, sense ni una menció a la seva sexualitat o sensualitat com a dona, l’espectacle és més que recomanable per la superba interpretació de Blanca Portillo.