Els actors de La Calòrica són uns mestres en fer uns plats condimentats en ingredients ben antagònics. Ara ho demostren a “Bluf” (Premi Quim Masó 2014), una nova mirada sobre la felicitat inabastable, que ressona a “Sobre les feines de merda” (Tantarantana, 2014). L’autor Joan Yago ho fa en clau de comèdia desbarrada però el quadre que pinta és una cançó desolada: és possible que joves d’uns 30 anys ja no tinguin il·lusió de viure? és possible que només creguin en la felicitat fictícia que garanteix rebre el reconeixement mediàtic? El riure obert de l’espectador topa amb un crit fred, que enfosqueix l’escena.  “Bluf” és, juntament “La nau dels bojos” (Grec, 2013), el treball més arriscat i ambiciós de la companyia.

Hi ha un calculat equilibri a la peça: Per una banda, hi ha els personatges histriònics: l’empresari amb cap d’abella (reina o obrera?); la noia que fa una comanda de gelat amb patins i vestit groc gastat; l’amo del local Bola8; les dues kinkis que discuteixen si és moral robar a un esguerrat. Però per una altra banda, hi ha la cançó desesperada d’aquest esguerrat que es pregunta si vol seguir gaudint de la baixa temporal laboral (6 anys més) o si, realment, es vol casar amb la seva Olga López de l’institut.  Cansat de caure,m decidir`aixecar-se ràpidament per buscar el repte de fer una passa sense caure, novament?

Tots els destins que marquen els personatges són impossibles. Triomfar de cantant amb una peculiar (molt peculiar) versió de Johnny Cash (https://www.youtube.com/watch?v=_rleFAS_B04, us en podreu fer una idea); aconseguir salvar la comunitat de les abelles; dedicar-se a fer còctels; treballar amb les mans, en plan artista; creure que Hisenda no descobrirà mai el desfalc i poder viure amb l’amant a Venècia; demanar tres gustos en una sola bola de gelat…

“Bluf” coincideix amb “Aneboda” a La Seca. Són dues gotes d’aigua: Els miralls són constants. De fet, es pot captar la flaire del Faust que ressona explícitament a la comédia de La Seca,  a la Sala Beckett. El vermell del dimoni que compra l’ànima del savi és a tot arreu: En el vestit del cantant folk, en el de les dues guanyadores, en l’assessora laboral… De fet, aquesta insisteix en com ser feliç el treballador a l’atur, en el valor de ser útil per sentr-se bé amb un mateix. Però aquesta obsessió en trobar i viure per la feina no és una altra temptació de l’avern? El més trist és que, aconseguida la butlleta per aconseguir la felicitat, no es trobi en què es vol demanar, per por a equivocar-se. Rotund i punyent.