Una dotzena de personatges. Una sèrie d’accions que s’entrecreuen. Estructura teatral en píndoles. Sensació de vinyetes. Són ingredients del còmic, de la novel·la gràfica, del curt i de l’animació. I són els ingredients d’aquest espectacle espaterrant i surrealista, però que, quan té atrapats els espectadors, sempre mira de tocar de nou de peus a terra amb una dosi de realisme brut.

L’autor Joan Yago (Barcelona, 1987) viu una temporada de glòria. Repassi’s, si no, la cartellera més recent: ‘Sobre el fenomen de les feines de merda’, ‘La nau dels bojos’, ‘Editto Bulgaro’, ‘You say Tomato’… A més d’haver obtingut el premi Ciutat d’Alzira l’any passat, els premis Adrià Gual i Quim Masó, aquest precisament per l’obra ‘Bluf’.

El desencant, la frustració, la recerca de la felicitat, la utopia, la frontera entre la moralitat i la immoralitat són elements que planen en les obres de Joan Yago, adaptador també de l’obra ‘Translations’ (La Perla 29), del recentment desaparegut Brian Friel. En aquesta peça d’autoria pròpia, ‘Bluf’, tots aquests elements es reflecteixen en cadascun dels personatges: el qui va néixer amb quatre dits a cada peu i una discapacitat de per vida, l’empresari caracteritzat amb cap d’abella que s’enfonsa en el negoci, les dues quinquis lesbianes que fan la pell al primer que troben per un carreró fosc, la funcionària (amb sorpresa final) d’una oficina de col·locació, la parella antinatura que decideix trencar, la noia que busca desesperadament una feina, la noia que és acomiadada del seu lloc de treball per reajustar la plantilla, el xicot d’una oenagé dedicada a salvar les abelles, la nena que vol un gelat i no sap quin vol, l’encarregat milhomes d’un bar musical, el cantautor de vermell amb malles que fa una versió catalana de la peça ‘My name is Sue’, de Johnny Cash, canviada aquí per ‘El meu nom és Mercè’… (…)