• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • André i Dorine
  • /
  • la memòria del gest
CRÍTIQUES
imagen
Francesc Massip
PER: Francesc Massip

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

la memòria del gest

Publicat el: 14 de setembre de 2015

CRÍTiCA: André i Dorine

La dificultat d’actuar amb una màscara (de cap sencer) rau en la cancel·lació de la part del cos humà més expressiva: la cara, els ulls, els llavis. Això obliga a una interpretació que potenciï al màxim la resta del cos. El virtuosisme gestual dels tres intèrprets de KulunkaTeatro fa que l’espectacle que ofereixen al Poliorama només fins diumenge esdevingui una de les experiències escèniques més commovedores i punyents d’aquest inici de temporada. Una escenografia convencional que reprodueix un pis amb les parets empaperades situa tot d’una els protagonistes de la peça André & Dorine, un matrimoni ancià que transita per les rutines d’anys de convivència. Ell, atrinxerat rere una màquina d’escriure que tecleja sense aturall; ella que encara extreu belles melodies del seu violoncel. En frescos flash-back ens conten com es van conèixer i enamorar l’escriptor i la instrumentista, la primera nit d’amor, el fill que se’n derivà, etc. El gest és el rei, així com l’ús expressiu d’objectes escènics, tot pronunciat amb un humor que genera autèntiques cascades d’hilaritat. Fins que irromp la malaltia típica del segle XXI: la pèrdua progressiva de la memòria que experimenta l’anciana. Llavors els riures es congelen, i tot a escena comença a tenyir-se d’una tendresa profunda i entranyable. Desapareix de la vista el violoncel, però ella segueix aferrada a l’arquet. No reconeix, però despenja les fotografies de les parets per trobar-hi un punt de llum en el forat negre de la memòria eixuta. Espectacle entranyable i emotiu, però sobretot d’una gran qualitat expressiva.

CRÍTIQUES RELACIONADES / André i Dorine

TÍTOL CRÍTiCA: Máscaras en el mundo del silencio

PER: Enid Negrete
Enid Negrete
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: NO US EL PERDEU

PER: Ferran Baile
Ferran Baile
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un espectacle universal que és Art en majúscula per l’emoció que transmet i pel compromís amb la nostra societat.

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Fet amb amor

PER: Núria Cañamares
Núria Cañamares
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La gran sorpresa del inicio de temporada

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: no es pot dir més ni millor sense paraules

PER: Josep Maria Viaplana
Josep Maria Viaplana
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: La tendresa dins la realitat més crua

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: L’expressió més tendra i emocionada des del silenci

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: L’avantsala al més enllà, avui encara té un nom: el senyor Alzheimer

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat