Sense paraules. No en calen. El gest, la màscara, l’ambientació, la banda sonora, els objectes… El silenci i el que suggereix és l’autèntic protagonista d’aquest espectacle visual, ‘André & Dorine’, un espectacle d’autoria basca, creat per una companyia jove, que fa quatre temporades passeja per tot el món amb aquesta mirada que fa, poètica, tendra, emocionant i d’un cert humor agredolç, a la malaltia de l’Alzheimer.

Tres intèrprets i una quinzena de personatges. Una història que recula en el temps d’una parella d’avis que lluita entre la memòria que fuig i el present que la vol retenir. Ell, André, un escriptor de la vella raça. Ella, Dorine, una violoncel·lista amb la memòria a l’arquet. Vella màquina d’escriure amb el clec, clec, persistent de les tecles, com un ritme que contrasta amb la suavitat del cos i les cordes del violoncel.

Estructurada en brevíssimes escenes, l’obra va mostrant l’anar i venir d’una relació que es deteriora progressivament i que enganya l’espectador des d’una presumpta proposta d’humor, amb petits gags que pouen en la vida quotidiana de la parella. Però ben aviat l’humor mostra la seva doble cara i les rialles de l’auditori es van apagant lentament mentre l’alè es corglaça i l’espurneig de l’emoció de molts espectadors s’amaga en la foscor de la sala. (…)