Més homenatge que crítica a la ciutat, ‘À la ville de… Barcelona’ és un repàs divertit, nostàlgic i punyent per la història i l’actualitat de la seu dels Jocs Olímpics del 92. Bona música en directe donant un bon ritme a tot plegat. I records, molts records, des de pinzellades de la Barcino romana, a referents (afegits, l’obra es va estrenar el Grec del 2012) a la Via catalana. Un nombrós grapat de personatges entranyables (estimats o odiats) cantats, recitats o interpretats trets de l’imaginari de Joan Ollé i, per extensió, de tants barcelonins de la seva generació i de les successives. La pega que li trobo és molt personal: en aquests moments, trobo a faltar més ràbia, més denúncia i més canya a una ciutat de postal. Però són coses meves…