Un apassionat i emotiu retrat de Barcelona, dolç i agre, lluminòs i fosc.

L´escriptor i dramaturg Joan Ollé (Barcelona, 1955),
ens ofereix el millor d´ell, en aquest fascinant retrat de Barcelona, fet a
pinzellades, suaus i punyents, emotives i festives, iròniques i poètiques,
portat a bon ritme i amb un excel.lent treball coral (actoral i musical).

En un continu anar i venir en el temps, Joan Ollé
ens parla de la Barcelona que estima i de la Barcelona que li dol, de gent que
honestament amb el seu treball l´ha fet i la fa important i de gent que
deshonestament s´ha servit i es serveix d´ella. Li dona protagonisme a qui
realment fa la historia que és la gent del carrer, la vida quotidiana, la del
dia a dia, de la gent senzilla. També hi han personatges i fets de la historia
escrita.

Des del sa i necessari sentit de l´humor, de la ironia,
la poesia, la nostàlgia presa en el seu punt exacte, l´amor, la tendresa,
l´escepticisme, el sarcasme i la crítica sagnant (quan cal i hi cal), l´amor
per la literatura i el teatre i la música popular….En un exercisi catàrtic, Joan
Ollé teixeix dins d´una pluja d´esdeveniments (aparentment caòtica però gens
descontrolada), músiques i personatges, un seguit d´escenes i situacions
independents i a l´hora dependents que són i estan dins de la memòria actual i
passada de la ciutat de Barcelona.

Des de la Barcino dels romans, fins la Barcelona
dels “lateros” d´origen indi-pakistaní. La Barcelona de l´exposició de 1888, la
dels obrers explotats, passant per la Setmana Tràgica, la República, la Guerra
Civil i la postguerra, el llarg i fosc franquisme (que per edat va viure intensament)
i l´esperançadora transició, l´eufòria del 92, la decepció de la corrupció
“democràtica” i fins la Via Catalana de fa uns dies.

Dins d´aquest quadre encisador i trempant de
Barcelona, les pinzellades fetes totes amb bon traç combinen suaus aquarel.les,
amb traços forts de pintura a l´oli i aiguafort, guaix i acrílics, figures ben
perfilades, caricatures i formes abstractes, però totes elles ben fàcils de reconèixer.

Un
magnífic treball actoral i musical

L´espectacle actuat, recitat, cantat, ballat,
musicat, inclús subtitulat (en català i en castellà), està ple d´escenes
brillants i algunes senzillament antològiques, de les que en farem esment
desprès de resaltar l´excel.lent treball coral de tots els actors i actrius
(àgils i ràpids en els canvis de vestuari i de personatges). Un elenc que
reuneix il.lustres de l´escèna catalana com Joan Anguera, Enric Majó,
Oriol Genís i Victòria Pagès, amb brillants actors i actrius de
fornada recent com Iván Benet, amb tocs de veterà (Esperant a Godot, Amèrican
Buffalo... Polseres Vermelles, Vent del plà), Marta Betriu,
potent i dúctil (Cyrano de Bergerac..La Riera, El cor de la ciutat..), Jordi
Vidal, tamb´ñe cantant i amb gran sentit de la paròdia (T´estimo ets perfecte ja et canviaré, Full Monty, Món Brel, John i Jen…)
i la magnètica i polivalent Laura Guiteras (Kristina K Fabra i Molins a El cor de la ciutat, presentadora a BTV, presentadora del Festival de Cinema Independent al Zoom
Igualada en diverses ocasions i protagonista de bastants
curtmetratges….amb teatre darrerament, Pel
Pèls..). Arrenjaments i música en directe dels Lisboa Zentral Café, els
il.lustres gran músics Joan Alavedra (acordeonista i compositor), Eduard
Altaba (Baxista), Salvador Boix (mandolina i flauta travessera),
Oriol Camprodón (clarinet i saxo) i fent doblet Montserrat Margalef, Xavier
Maureta i Ahmed Al´Tortahad. Cantants solistes Clara Luna (la tarda-nit del
dijous actuava ella, bona cantant d´imponent presència) i Jerôme La Voix (el
cantant que sicseueja).

Moments
antològics

Honorats els actors, les actrius i els musics,
passem a destacar algunes de les escènes que em varen semblar més destacables,
dins d´un tot desatacable :

L´original i magnífic al-leluia confessional de
Millet (Oriol Genís) amb els apunts de l´àngel (Victòria Pagès), amb noms i
cognoms de molts dels que per activa o per passiva en són partícips dels fraus.
La coneguda letania dels nens de Sant Ildefonso repassant noms de corruptes i
de les quantitats estafades (impagables Marta Betriu, bons pulmons, i Laura
Guiteras). El brodat homenatge a El Molino (gran Oriol Genís revivint al gran
Johnson) i a la Bohemia (subtitulada cínicament, “donde el artista renace”),
amb un gran Enric Majó revivint al carísmatic Gran Gilbert vivint el cruel
ambient que allí es respirava (un pim pam pum de burla als artistes vells). L´escèna
del Floquet de Neu (brillant Joan Anguera). La dels turistes amb una torrencial
políglota Laura Guiteras, per cert impressionant amb el seu recitat, amb
“taconeo” inclòs, homenatge a Carmen Amaya.

Els monòlegs de la dolça-sumisa-gris-de professio “sus
labores” senyora María i la dona prototip de l´alta burgesia dels que van
construir el Liceu (brillant Victòria Pagés). Els cantants de la Barceloneta i
els folklòrics que cantaven Barcelona, molt ben parodiats per en Jordi Vidal.
L´entranyable figura del desaparegut vigilant (Enric Majó), de la gent dels
Mercats

El diàleg de les dues estatues, Colom i la Dona dels
Paraigues (Joan Anguera i Maria Betriu). La divertidíssima i trepidant imitació
de les veus dels darrers alcaldes, sobrepassats pels aconteixements (Ivan
Benet)

La transmissió futbolística d´en Puyal juntant
jogadors de diferents èpoques
(Ramallets-Migueli-Basora-Koeman-Kubala-Guardiola-Simonssen-César-Quini-Neeskens-Suarez-Cruyff-
Mesi i goool). La divertida relació de carrers amb noms curiosos i la conclusió
que Barcelona és ciutat de gats. D´estatues femenines.

I al bell mig poesies, escrits, cançons, músiques i
sintonies que sonen pel fons…

EAJ-1 Radio Barcelona.
Tambor-Tambor…Tambor-Tambor-Tambor…-La Casa de las Mantas-Sepú- Almacenes El
Aguila- Gomas y lavajes-Canaletas-Consultorio de la Señora Francis-Els cuplets
del Núria Feliu….

La Monyos, Joan Capri- Companys, Joan Pich i Pon
(l´alcalde dels antològics lapsus verbals), els fusellaments al Castell de
Montjuïc, Salvador Puig Antich, Samaranch….”A la ville de…..”  

No
s´ho perdin. Com bé diu el company Jordi Bordas : “són difícils
les segones oportunitats (l´espectacle va ser concebit pel Grec del 2012) i les terceres ocasions són un miracle”.

Cert que és un espectacle que potser als menors de
40 anys i als més joves els hi resulti un pèl difícil d´anar seguint. És per
això que aconsellem veure´l en família per enriquir-se generacional ment.

Anecdotes

La nit dels divendres 18, el públic va aplaudir amb calor
i insistència i bastantes persones es varen posar de peu. Es varen escoltar
forces bravos.

Qué
bonita es Barcelona, perla del Mediterráneo… (és un fox trot composat
el 19489  i popularitzat per el grup
d´efimer recorregut Los Clippers i posteriorment versionat per Jorge Sepúlveda,
Andy Russell, Los Cinco Musicales, La Orquesta Toppolino i Jaume Sisa
dins del seu antològic Barcelona Postal

Salvador
Boix, un dels músics i co-fundador de Lisboa Zentral
Café, també escriptor, és un erudit del món de la tauromaquia i ha estat
representant de  José Tomás, un dels
grans toreros actuals. Va ser una de les veus més autoritzades contra la
prohibició de les “corridas” a Barcelona. Diuen que al moment de l´obra que en
fan referència a les “corridas de toros”, està tocant la flauta
travessera per així diplomàticament eviatrea que digui la seva.