Finalment el Cap i Casal té l’obra de teatre que es mereixia. À la ville de… Barcelona és una
radiografia absolutament hilarant i punyent de la ciutat que s’ha anat forjant
d’ençà l’Exposició Universal de 1888 fins avui mateix, amb totes les canallades
pròpies i alienes, les misèries, els pals a les rodes, les repressions i les matances
que s’han succeït com un inacabable ball de bastons tot al llarg del segle XX i
part del XXI. Però també els breus instants d’eternitat i de grandesa que li
han donat algun respir i l’han situat al capdamunt del risc. És un
trencaclosques que aspira a oferir una visió veritablement plural i polièdrica.
Ho fa amb un humor intel·ligent, sovint corrosiu, sempre estimulant, que sap
triar els moments crucials, els llocs emblemàtics, les situacions clau que
identifiquen la capital mediterrània. És un treball coral, de ritme trepidant i
veritables llampecs de gran teatre. Tots els gèneres escènics hi són convocats:
el teatre, les varietats, el  musical, la
revista, l’òpera, la performança… Hi ha escenes brillants com quan es reciten, amb la cantilena dels nens
de la loteria, les quantitats
i els responsables de les més variades corrupcions, i es canta la grossa quan surt la xifra que va birlar Millet, i
acte seguit la confessió del delinqüent en figura de l’Angelus del seu homònim
(el pintor realista francès). O l’espaterrant monòleg del Liceu que pronuncia
Victòria Pagès. I les genials imitacions simultànies dels alcaldes més cèlebres
que en fa Ivan Benet. O la revelació d’aquesta versàtil actriu i cantant que és
Laura Guiteras, fresca i rotunda, amb una singular capacitat d’electritzar el
públic. O la potència vocal de Marta Betriu… Ah! i la música en directe de
Lisboa Zentral Cafè. És un equip
magnífic i en l’obra s’hi han incorporat les diverses visions de Barcelona que
els intèrprets, segons l’edat, han experimentat. El destil·lat és òptim!