Del llit al bar, en un FITT d’èxit

Publicat el: 10 de setembre de 2025

Podies ficar-te en el llit amb una desconeguda, acudir a un divertidíssim funeral profà en un bar o recórrer les sales d’una senyorial casa museu escoltant els anhels i records dels avis d’una residència. Així les gasten les noves dramatúrgies i tot això i molt més ha ofert la 12a edició del FITT (Festival Internacional de Teatre de Tarragona) Noves Dramatúrgies, celebrat entre el 3 i el 6 de setembre. Els números parlen d’un “èxit rotund”, com va destacar el director, Joan Negrié, en superar el 90% d’ocupació en totes les funcions. En casos com Allò pendent i Jovent, les entrades es van esgotar.

El festival va començar amb la presència per primera vegada d’un ministre de Cultura. Ernest Urtasun, que a la tarda del dimecres 3 va participar en l’acte de presentació del Consorci de Gestió del Patrimoni de Tarraco, va acudir a la funció inaugural, Loneliness. Un crit d’advertiment sobre la violència física i verbal entre els joves, a càrrec de la companyia de dansa Roberto G. Alonso.

5515b189 3b7e 4153 8234 Af490874fdd5 — Loneliness

La cita amb les noves dramatúrgies ha ofert insòlites experiències, destacant Todo lo que está a mi lado, de l’argentí Fernando Rubio, una oportunitat única de compartir llençols amb una actriu desconeguda. Durant quinze minuts d’extrema intimitat, l’espectador, ficat al llit al costat de la intèrpret, rebia les seves paraules, mirades i carícies. Un cos a cos carregat d’emoció i sorpresa.

Al fantàstic celler de Vila-seca

Amb la voluntat de créixer a nivell territorial, el festival s’ha expandit enguany a Vila-seca i ha repetit a Riudoms i La Canonja. L’impressionant celler de Vila-seca va acollir Thauma, un joc poètic de la companyia La Mula concebut per a sorprendre el personal. I ho va fer amb un singular viatge visual i sonor que apel·la a l’humor, la bellesa i l’inesperat. Al Teatre Municipal Orfeó Canongí, el públic s’ho va passar d’allò més bé amb El bar nuestro de cada día, un divertidíssim monòleg musical de la companyia andalusa Chipi La Canalla, mentre que el Teatre Auditori Casal Riudomenc va programar Hermafrodites a cavall o la rebel.lió del desig, una agosarada i brillant aproximació a les vivències de les intersexualitats. Els autobusos llançadores van facilitar el desplaçament, i la intenció del FITT és continuar la seva expansió per a convertir-se en el festival del Camp de Tarragona.

Drama, humor i música

La programació ha conjugat amb equilibri drames, tragèdies, humor, música i emoció. Els colombians de la companyia Umbral Teatro van retratar a Donde se descomponen las colas de los burros la crua realitat dels desapareguts al seu país, posant l’accent en el desesper d’una mare per recuperar el cos del seu fill per a donar-li sepultura. Allò pendent, de la companyia catalana Marubo, va captivar amb el testimoniatge d’un grup de residents de la RAC de Valls. Els seus anhels i vivències, que els espectadors escoltaven a través d’auriculars, van omplir d’emoció el recorregut per la casa museu Canals que va acollir la deliciosa proposta.

A Jovent, la companyia Mambo Project va donar veu als joves contraposant les seves expectatives amb persones de la tercera edat. Tres veterans actors, a través de la tècnica de Verbatim, recreaven les diferents etapes de la vida, des dels 16 anys fins als 70.

El teatre d’objectes ha estat present amb La melancolía del turista,un exquisit treball artesanal de la companyia Oligor i Microscopía sobre el turisme i els paradisos perduts i amb On és quan ja no hi és, de Coma 14, que descobreix als més petits el traster d’una padrina.

L’estupenda i hilarant Operetta, proposta musical a capella de Jordi Purtí a càrrec de la companyia Cor de Teatre, va posar el fermall d’or a la programació escènica. Les nits es van allargar en la Plaça Corsini amb les actuacions de Jèssica Pulla, Frikibingo, Greta, Fades i PDKalu. El mateix espai, al costat del Mercat, va acollir enguany la brillant iniciativa característica d’aquest festival: els sopars de germanor amb els artistes, periodistes, programadors i públic. Junts i regirats, celebrant el teatre i la vida.