Amb ‘Jovent’, estrenada a FiraTàrrega, Mambo Project continua la seva línia d’espectacles empàtics i immersius, capaços de fer pensar i emocionar des de la proximitat i amb l’ajuda del teatre documental (Verbatim). Si amb ‘Iaia’ ens convidaven a seure a un menjador tradicional per compartir records i identitat col·lectiva, ara el focus es desplaça cap al futur: ens endinsem en l’univers d’uns adolescents de setze anys –l’obra s’adreça a nois i noies a partir de 12 anys– i imaginem com aniran evolucionant fins que arribin als llunyans setanta.

L’obra arrenca amb una proposta senzilla: escriure una carta al jo futur. “Com voldries ser als 70? Què et voldries dir?” A partir d’aquí, el viatge escènic proposa un recorregut per diferents moments vitals, amb un mestre de cerimònies, dos tècnics que li donen suport i la joia de la corona: la interpretació de tres actors veterans. Amb una gran vis còmica i barrejant-se entre el públic, encarnen els papers d’adolescents, adults i ancians, fent-nos viure el pas del temps amb naturalitat i compartint l’experiència.

L’espai escènic reprodueix una festa senzilla i domèstica: taules, gots, patates… i uns globus que adquireixen càrrega simbòlica ja que són el vehicle de les cartes escrites, però també una metàfora de la fragilitat d’una etapa plena d’incertesa i esperança. Tot plegat configura una cerimònia lúdica i emotiva, on es combina la frescor juvenil amb petites píndoles de serenor.

El llenguatge és proper i amè, amb referències que connecten amb els joves i amb un rerefons reflexiu que ressona en qualsevol edat. Els dubtes, els desitjos de “menjar-se el món” i la por immensa d’equivocar-se s’entrellacen en un relat tendre i molt blanc que fa riure i pensar alhora.

Tot i alguna lleugera davallada argumental i de ritme, l’espectacle conjuga humor i profunditat, festa i vulnerabilitat, i demostra com el teatre pot ser un espai de connexió intergeneracional. Amb ‘Jovent’, Mambo Project es reafirma en fer del teatre un lloc de trobada íntim, proper, i alhora universal. Si ‘Iaia’ parlava de passat i memòria, ‘Jovent’ s’atreveix a mirar cap endavant projectant futurs possibles i ens convida a reflexionar sobre qui som i qui volem ser.