• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE

Sin categoría

22 d'octubre de 2019 by Elisa Díez Deixa un comentari

Ni fet expressament. Escena Poblenou s’ha fet major d’edat la mateixa setmana que bona part de la població d’aquest país s’ha tret la careta per sempre. Dijous a la inauguració solemne a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya una catifa vermella amb petjades blanques ens rebia sota el lema “L’escena és la pinya” i és que fer teatre i anar al teatre aquests dies és tot un acte revolucionari. Mentre que a fora l’imperi de la pinya no tenia aturador, a dins les pinyes eren molt metafòriques i es transmetien només entre les matèries grises que poblaven la platea.

Vam començar forts, parlant de simbolismes, d’imatges fixes, de creences, de mons plens d’esperances, de desitjos de ser… Habitació 1: última Thule d’Atresbandes aposta per un muntatge visualment minimalista i que tira d’estatisme de moviments. Es troba a faltar una pantalla que situï l’espectador en una escena que abusa de l’abstracció. I és aquesta escena tan opaca la que allunya l’espectador que, més enllà de mirar un seguit d’escenes del tot inconnexes, només es pot preguntar el perquè de tot plegat.

I de dijous vam saltar directament a dissabte, l’esperit revolucionari i reivindicatiu del festival no podia quedar-se sense adherir-se a la vaga nacional en favor de les llibertats públiques i en contra de les forces opressores. Aquest any, els Embrions es van cancel·lar, de la mateixa manera que la resta d’activitats de la jornada.

Dissabte vam deixar-nos portar per la màgia de la simplicitat de The Frame, un work-in-progress de la companyia Eléctrico 28. Un espectacle que ens proposa aturar el temps, abandonar les presses i fixar-nos en l’aquí i l’ara. Com el seu propi nom afirma, mirar el frame, el que arriben a veure els nostres ulls. Allò que diuen que la felicitat es troba en les petites coses i The Frame són 60 minuts que et fan oblidar que a fora la vida continua.

Amb tot el que està caient és més necessari que mai que una peça et faci oblidar-ho tot i centrar-te només en allò que estàs mirant. El dispositiu escènic de The Frame és molt simple, però és allà on rau que se t’oblidi tot i que allò que escoltes estigui dit i fet només per a tu. Tot i ser un espectacle en construcció, les bases són molt prometedores i animen a veure’l acabat en un altre ecosistema que, de ben segur, li donarà un altre aire, ni millor, ni pitjor, sinó diferent.

La traca final va arribar diumenge amb un fi de festa a l’alçada de la protesta. Un dels personatges culturals més inclassificables, Semolina Tomic, és una bomba escènica. El seu Anarchy va aconseguir posar les piles a l’espectador més impàvid. Ens esperava una sorpresa a mitges, ja que algú ja havia fet un spoiler a les xarxes: una guitarra elèctrica per cada espectador. Com més soroll millor, que ressoni Can Felipa. I malgrat la timidesa inicial de fer el ridícul per no saber tocar ni una nota, li vam acabant agafant el gust”. Anarchy és un muntatge tan necessari que hauria de ser de visionament obligatori per tothom, una espècie de parenostre escènic.

Amb l’eufòria que teníem al cos, només una peça com Peix podria retornar-nos una pau relativa. La companyia de Ses Illes, Hotel Iocandi, va derrotar l’intent de pluja amb el seu espectacle de circ apte per tots els públics. Una història que es guanya el públic pel cos, el fa participar, el fa ballar, l’emociona i atrapa els aplaudiments més forts amb el discurs final que ens desvetlla el fi del viatge metafòric que acabem de presenciar. Una manera molt gràfica i poètica de parlar de l’impacte del turisme, de la lluita de poders, de la solitud o de l’impacte mediambiental.

Mentre que ens allunyem buscant el metro, sona de fons Bella Ciao, i és que ens seguim reivindicant perquè, com diu l’Ada Vilaró, si no ens reivindiquem ens morim i això tot just acaba de començar. Canviem el vers de la cançó que “18 anys no són res… i tenim moltes ganes de tornar any rere any per seguir reivindicant-NOS“.

Arxivat com a: Sin categoría

21 d'octubre de 2019 by Jordi Bordes Deixa un comentari

Manresa. Dijous 10 d’octubre. Arrenca una nova edició de la Fira Mediterrània, la fira que des de fa tres anys no viu pendent només de la previsió meteorològica –amb molts espectacles gratuïts al carrer–, també de la convulsa actualitat política del país. En la seva 22a edició (closa diumenge 13 d’octubre, un dia abans de la sentència del procés) s’ha tornat a celebrar sencera. Primer èxit.

El nou director artístic, Jordi Fosas, ha pres el relleu als 7 anys de pilotatge de David Ibáñez i ha assentat les bases d’una línia pròpia que reivindica la hibridació del passat i el present, l’amateur i el professional, el consolidat i l’emergent, el masculí i el femení. Tot ha de poder conviure en una Mediterrània acollidora i empoderada, considerada Mercat estratègic de l’arrel a Catalunya. En el breu parlament de l’acte inaugural, Fosas convidava els programadors congregats a la Llotja a creure en les propostes tradicionals i en la cultura popular i a contractar-les de forma “desacomplexada”. Aquests dies a Manresa hem pogut constatar que estan ben vives i que poden ser tan contemporànies com vulguin els seus creadors.

Ho hem vist a tots nivells: a sala i a l’aire lliure, per a públic adult i familiar, i en tots els gèneres. En contes com els del Polzet, el Patufet o Peter Pan explicats des d’una altra òptica –la del fill que cuida el pare, ja gran (Zum-Zum Teatre), la dels pares que volen tenir un fill (Teatre Nu), la del petit aventurer que no vol créixer i que, en aquest cas, serà una nena (Festuc Teatre)–; en els titelles de cop i porra de Peus de Porc activats mecànicament pel públic; en llegendes com la de La Pastora de Vallibona (Castelló) reconstruïda per La Ravalera Teatre; en tradicions amb D.O. pirenaica com els instruments, cançons i danses del Duet Daura o les falles de la trapezista Júlia Farrero; en l’actualització del ball del contrapàs en femení i amb música electrònica de Laia Santanach; i tants d’altres. Segon èxit.

La perspectiva de gènere ha estat objecte d’estudi de les jornades professionals. Edició rere edició, aquestes xerrades s’han guanyat un espai destacat en la variada cartellera seguides d’altres activitats per als professionals acreditats com les més de 500 reunions ràpides, els showcases, les presentacions de projectes o la quarantena d’estands que omplen la nau del Museu de la Tècnica. Entre les revelacions, aquest vídeo que us animem a visualitzar: Canvia el conte. Tercer èxit.

Més èxits: l’espectacle inaugural Animal de Sèquia de Sol Picó i la Banda Chapicó que, omplint la sala gran del Teatre Kursaal amb un estol de músics i ballarins, ha homenatjat la cultura popular valenciana amb un muntatge de gran format potent, tan visualment com sonora; o, dins el Focus Sardenya, el Carnevale di Ottana que amb la seva foguera i cants polifònics a la Plaça Major i els antropomòrfics personatges que han recorregut el centre de la ciutat han sorprès a tots els qui els han vist.

Les xifres també evidencien la importància de la Fira Mediterrània pel sector i el públic general. Aquest 2019 ha registrat un 79% d’ocupació (segons dades de dissabte a la nit) als espectacles de pagament, alguns dels quals han esgotat entrades. S’hi han acreditat 1.185 professionals de 40 països diferents i ha aixoplugat 158 representacions, 28 de les quals eren estrenes (i 16 d’absolutes).

PD- El Conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ha tornat a posar la veu a l’off amb què la fira dona la benvinguda als espectadors desitjant que gaudeixin de l’espectacle i comparteixin “la força creativa i transformadora de la cultura”. És el segon any que es perd la Mediterrània.

Llegiu les crítiques vinculades a la programació

Arxivat com a: Sin categoría

21 d'octubre de 2019 by gestio_recomana Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial 11. Souvenir

1) Quin element apareix a l’espectacle?

Un carnet de treballadora del Palau de la Música

Una cartilla de Ajuste de los trabajos, del Servicio Social de la Sección Femenina.

Un carnet del Futbol Club Barcelona

 

2) Quants veïns del barri intervenen a Souvenir?

Sis avis i àvies

Quinze avis i àvies

Nou avis i àvies

 

i 3) En quina llengua s’expressen:

Català i castellà

Castella, urdu i català

Anglès, alemany i castellà

Arxivat com a: Sin categoría

21 d'octubre de 2019 by gestio_recomana Deixa un comentari

Un dels objectius principals de Recomana és renovar el paper de la crítica atorgant-li, també, el paper de prescriptor: a més de generar continguts, cal acompanyar el públic en la seva experiència en arts escèniques a través d’activitats en grups reduïts. Aquestes accions es materialitzen des del 2013 en diferents cicles i s’adapten segons el moment i les necessitats dels diversos agents amb qui treballem.

Des del 19 de setembre i fins al 31 de desembre, obrim un nou cicle de Travessia Recomana, que passarà per 15 sales diferents i es presentaran fins 27 accions de postfunció, sempre amb la complicitat dels membres de la plataforma de Recomana i buscant la persona idònia per a cada acció amb el públic.

Convertir-vos en viatgers del Travessia Recomana té premi. Si responeu els Trivials (de moment, en paper, en breu obrirem el canal digital en la nostra nova web) podeu accedir a premis vinculats amb la cultura, com ara un Carnet del TRESC, un àpat al restaurant Can Lluís o una experiència a l’Escape Hunt de la Sagrada Família. Teniu de temps per respondre els trivials fins al 31 de desembre a les 18 hores.

Mentre no activem la pestanya de Trivials a portada i a les fitxes, anirem abocant les preguntes en aquest espai. Us recomanem que apunteu les respostes correctes i les entreu al sistema quan es tigui operatiu (serà qüestió d’alguna setmana,, previsiblement). AA l’olfacte del viatger despert, caldrà sumar-li aquests dies una dosi de paciència. Gràcies per la vostra complicitat.

Trivial 12. The Puppet Circus

1) Què es posa sobre del faquir quan s’estirà en un llit de punxes?

Un elefant

Un titellaire

Una mosca de Zàmbia

2) Per què no vol saltar la tanca el gos equilibrista?

Perquè li espanta el foca

Perquè té vertigen

Perquè està afònic

3) Amb quina marioneta baixa a saludar el públic?

Amb el gos saltarí

Amb la margarida rockera

Amb la fada de guanta

Arxivat com a: Sin categoría

17 d'octubre de 2019 by Jordi Bordes Deixa un comentari

Regalar diners a un espectador i preguntar-li què en farà: ·MoneyForFree comença amb una acció molt senzilla. Un home que baixa bitllets amb una canya de pescar des de dalt d’un terrat i uns mediadors que amb una dramatúrgia intel·ligentment tendenciosa que intenta que sorgeixi com més conflicte millor. És a partir d’aquí que la dinàmica de preguntes i respostes va evolucionant cap a un debat molt intens del qual participa tot el públic. Els dilemes que se’ns acaben plantejant són tant típics com impossibles de respondre satisfactòriament: ens agradaria viure en un món sense diners? I què hem de fer amb aquells diners que no són de ningú? I amb els nostres? En ocasions, el debat arriba a ser tant acarnissat que #MoneyForFree es revela com una obra no només provocadora sinó sobretot valenta. Però parlar sobre diners és una cosa, i actuar en conseqüència n’és una de molt diferent. És per això que, en el seu acte final, #MoneyForFree instiga l’espectador a una acció que és tota una declaració d’intencions, i de fet prou polèmica com perquè se’n pugui desprendre un altre debat tant o més potent que l’anterior. Totalment indispensable, per la gran crítica que desperta.

Mireia Claramunt Coll

Arxivat com a: Sin categoría

17 d'octubre de 2019 by Jordi Bordes Deixa un comentari

Com ja vam fer l’any passat, Recomana lidera quatre accions amb el públic. També ens estrenem, aquest any amb dues accions realitzades per membres de Novaveu, que l’any passat ja escrivien crítiques per al nostre blog dels joves. També per tercer any, convoquem nous participants per a escriure les seves opinions (amb el suport col·laboratiu dels crítics de Recomana) dels diferents espectacles. El grup, a hores d’ara, ja està tancat. Us anirem informant dels seus articles que es podran veure en aquest mateix grup (si són el seu primer text) o, directament, al blog de Novaveu.

Per últim us donem les dades, llocs i hora de les diferents accions programades. Mireu d’inscriure’s ràpid (en el cas de prefuncions) perquè l’aforament és limitat.

Pre-funció de La mort i la primavera. 18 d’octubre a les 19.30h a El Canal.

Amb Iolanda G Madariaga ANUL·LAT

Post-funció Livalone. 24 d’octubre a la Mercè. Després de la funció, a les 21.30h aproximadament.

Amb membres Novaveu (i l’acompanyament de Dani Chicano)

Post-funció La Tendresa. 8 de novembre al Teatre Municipal. Després de la funció, a les 22.15h aprox.

Amb Iolanda G Madariaga

Post-funció El Chinabum. 17 de novembre a La Planeta. Després de la funció, a les 19.05h aprox.

Amb membres Novaveu ( i l’acompanyament de Dani Chicano)

Post-funció Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres a cap dels viatgers. 22 de novembre al Teatre de Salt. Després de la funció, a les 21.40h aprox.

Amb Xavi Pardo

Pre-funció Una costilla sobre la mesa. Madre. 23 de novembre al Teatre Municipal. A les 19.30h

Amb Oriol Puig-Taulé

Arxivat com a: Sin categoría

  • « Anar a Pàgina anterior
  • Pàgina 1
  • Interim pages omitted …
  • Pàgina 28
  • Pàgina 29
  • Pàgina 30
  • Pàgina 31
  • Pàgina 32
  • Interim pages omitted …
  • Pàgina 98
  • Anar a Pàgina següent »

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat