Sí a les comèdies intel·ligents, les que entretenen i et
regalen una molt bona estona sostingudes sobre un humor fi que traspassa la
capa de la superficialitat. ‘L’electe’ se circumscriu dins aquest tipus d’obres
que et fan sortir del teatre millor de com hi has entrat: evadit, més alegre i
amb pensaments frescos.

Després de més de trenta anys com a actor al teatre, al
cinema i a la televisió, Ramon Madaula ha fet el salt a la dramatúrgia i a la
direcció escènica. No deixa de ser un autor emergent –‘L’electe’ és el seu
segon text, després de ‘Coses nostres’ i abans d’‘Ignots’–, però l’experiència
duent a l’escenari els textos d’altres autors es nota i hi aporta les taules de
qui coneix els secrets de l’ofici. A més a més, els dramaturgs Jordi Casanovas
–a qui declara el seu padrí com a autor i signa també la direcció de
l’espectacle– i Marc Angelet l’han assessorat en aquest periple.

El bon guió d’un psiquiatra que ha de tractar el tic de
l’imminent president de la Generalitat a quatre escasses hores que pronunciï el
discurs d’investidura rutlla a la perfecció amb l’excel·lent interpretació d’Abel
Folk (inicialment era el mateix Madaula i, curiosament, se’l reconeix en la
manera de fer) i Roger Coma. El primer escolta més que no parla, va al gra i apunta
el que considera rellevant extraient-ne deduccions; el segon esprem al màxim la
vis còmica amb expressivitat, reflexions en veu alta i una gran humanitat que
connecta amb un pati de butaques completament enganxat.

Tot plegat resulta tan natural que sembla que vingui donat,
però només pot ser fruit del treball que fila prim, d’ajustar les rèpliques al
moment adequat per deixar que el públic rigui de gust sense perdre’s res, de
trobar aquell gest que no demana cap més explicació, de bastir l’acció fictícia
al temps real generant interès per saber com acabarà tot plegat, d’utilitzar
les referències personals, familiars i socials per despertar empatia i certa
introspecció, de donar a l’instant precís (el tic es demana a crits!), de
sorprendre amb coherència, etc. Està al punt.

Per què algú pot voler ser president d’un país (o qualsevol
altra cosa)? ‘L’electe’ proposa algunes raons, que cadascú les valori i les
porti al seu terreny per entendre’s molt més a si mateix i a la resta. L’humor
és l’excusa, es pot anar més enllà.