No l’heu tinguda mai una picor recurrent, jo la tinc ara mateix, i
anit la vaig compartir amb en Roger Coma i Ramon Madaula a la Sala
Muntaner a la representació de “L’Electe”.

Amb la platea plena de públic que acompanyava els actors amb rialles,
la picor recurrent que tinc ara mateix a causa d’una rinitis
al·lèrgica, no és la mateixa que la de l’electe (Roger Coma) qui 4 hores
abans de pronunciar el seu discurs d’investidura per a ser el President
de la Generalitat “té una merda de picor al nas” que li fa fer ganyotes
com en Jim Carrey i l’impossibilita de fer el discurs que ha estat
preparant davant el mirall tantes vegades.

A partir d’aquest fet que comparteixo sense haver de fer cap discurs,
el protagonista se sotmet a la teràpia d’un psiquiatre (Ramon Madaula)
que d’entrada li diu que té un tic espasmòdic i pateix un trastorn (de
personalitat), cosa que l’electe d’entrada es nega a acceptar.

La comèdia fina està servida amb la sessió, protagonitzada per ambdós
personatges i la teràpia que el doctor li va imposant, a poc a poc. La
picor recurrent li va i li ve al President electe amb les preguntes i
afirmacions del doctor que indaga en el seu passat i joventut de nen
grassonet, poc estimat, amb por a decebre i a no estar a l’altura de les
expectatives.

Còmiques les recomanacions del psiquiatre de sentir una pressió
testicular pensant en la Paca, una mare de l’escola del seu fill que
està de bon veure o el moment on l’electe ha de matar el pare.

El text de Madaula, el tercer que estrena, ara dirigit per Jordi
Casanovas, pica l’ullet a personatges de casa nostra que truquen el
candidat mentre prepara el discurs com el comte de Godó, Oliu del Banc
de Sabadell o Bertomeu de La Caixa o a maneres de ser de la política
catalana com la coneguda com fer “la puta i la ramoneta”.

La meva picor es va convertir en rialles en molts moments de la
representació (divendres 31 de Març) coproduïda per la Sala Muntaner que
s’hi estarà al seu escenari del 29 de març al 7 de maig.