Tal i com succeeix a una banda i altra d’Atlàntic i Pacífic, i en tots dos hemisferis, massa sovint qui se situa al capdavant d’un govern no és pas aquell que reuneix més mèrits, ans un dels més ineptes, i en els casos més sinistres -i els hem tingut, i tenim, a tocar- s’han vist empesos al càrrec per qualque mancança o alguna frustració personal. Les inseguretats privades poden arrossegar els afectats al camp de la política, on els poders econòmics solen promocionar justament els més mal·leables al seu profit i negocis. És a dir, els que millor serviran els interessos particulars i pitjor els públics.

Aquest mal sistèmic batega rere la comèdia de Ramon Madaula, un dels actors més afinats i millor preparats del teatre català, que ara s’estrena com a dramaturg amb L’electe, una peça feta a mida per al tàndem interpretatiu que pedalegen virtuosament Roger Coma i el mateix Madaula, sota l’experta batuta de l’autor i director Jordi Casanovas. Una terna de luxe, al servei d’un artefacte escènic intens, amb diàlegs penetrants i fluids, que presenten una situació dramàtica ben oliada amb generoses dosis d’humor tallant, agut i lluminós.

Veient els tics, quequeses i embarbussaments d’un president electe (Coma) que ha d’acarar-se al discurs d’investidura ple de pors i de dubtes, la riallada es multiplica exponencialment quan hom reconeix alguns dels més inútils, patètics i venals mandataris que ocupen o han ocupat el lloc ben a prop nostre, i que l’estilet immisericorde del psiquiatra (i la mirada punxent de Madaula) ens mostra en totes les seves miserables menudències…

L’electe és, doncs, altament recomanable per gaudir amb unes rèpliques intel·ligents i esmolades, creuades amb una formidable agudesa interpretativa, que funcionen com a descargolador del riure d’una audiència abusivament castigada per la inèpcia ostensible dels governants que han de moure el braç com aquells gatets xinesos per pronunciar un discurs generalment vacu, mentider i presumptuós. Una catarsi necessària!