Ramon Madaula, a qui
coneixem com a un dels actors de més sòlida trajectòria dels escenaris
catalans, se’ns revela com l’hàbil autor d’aquesta comèdia. Una peça que vol
furgar en els motius més profunds que empenyen a algunes persones a lliurar-se
a la política professional. Es tracta d’una comèdia de situació molt ben
travada, àgil i un xic amarga. L’amargor ve de descobrir el nen carregat de
pors, complexes i inseguretats que hi ha darrera de l’home d’èxit: el quasi-president
-a quatre hores de la sessió d’investidura- d’una Generalitat de ficció prou
versemblant. Pel demés, la comèdia és un artefacte que funciona amb precisió, d’una
banda, per l’encertada direcció de Jordi Casanoves i de l’altre -i  principalment-, per la interpretació dels dos
únics actors: Roger Coma i Ramon Madaula. Roger Comes, com a President de la
Generalitat, dibuixa un jove polític en el cim de les seves aspiracions; per
alguna insòlita raó comença a fer estranyes ganyotes quan assaja el seu discurs
d’investidura. Ramon Madaula encarna el psiquiatre de gran prestigi que haurà
de “guarir” el polític a contrarellotge. Ambdós construeixen les seves caricatures
amb subtil intel·ligència: el primer des de l’acceleració que requereix el
plantejament, el psiquiatre des de la calma més absoluta i amb la sornegueria
de tenir el President en les seves mans. Si bé la situació conté en ella
mateixa el pinyol de la comèdia, s`ha de dir, però, que són els diàlegs els que
acaben d’amanir una comèdia que, malgrat podem trobar molts punts de contacte
amb la nostra realitat més immediata, és fàcilment extrapolable i adaptable a
altres entorns.