El Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont passarà a la història —ell mateix ha anunciat que no es tornarà a presentar quan hagi complert el compromís del referèndum per la independència— com el 130è president de la Generalitat de Catalunya. Si hem de fer cas del que es diu en aquesta nova obra de l’actor, i ara ja dramaturg, Ramon Madaula (Sabadell, 1962), el personatge que representa l’actor Roger Coma (Barcelona, 1976), més conegut en televisió i cinema que no pas en teatre, està a punt de pronunciar el discurs d’investidura per al càrrec de 135è President.

No ha d’estranyar, tal com està el pati, que en poc temps se’n vegin cinc més, de presidents. Fa bé, doncs, l’autor, de salvar-se en salut i tirar llarg. Entre altres coses perquè «L’electe» és un retrat al natural del màxim representant polític català —no cal voler veure-hi la caricatura de cap d’ells—, però també podria ser un retrat al natural de qualsevol president de qualsevol altre país, amb l’adaptació ambiental corresponent, esclar. Aquí hi apareix, via telefònica, La Caixa, hi apareix en Bartomeu, hi apareix n’Oliu del Banc Sabadell, hi apareixen els peatges de les autopistes, hi apareix el comte Javier Godó buscant un lloc de president de la Corpo per al seu gendre… ¿Té això res de diferent del que ha passat, passa i sembla que sempre passarà en qualsevol esfera del poder polític d’arreu del món?

«L’electe» és una obra breu —setanta minuts— amb dos intèrprets de primera a qui el director Jordi Casanovas ha modelat al seu gust amb la ironia i trapelleria que el caracteritza. I aquesta és una de les claus de l’èxit del muntatge —les funcions omplen cada dia per ara i tant— que treu tot el suc possible d’un text aparentment senzill, aparentment satíric i aparentment polonià però, sobretot, teatralment inserit en l’alta comèdia. Perquè resulta que sí, que es pot fer alta comèdia, sense caure en un discurs ampul·lós i angoixant sinó divertit, fresc i de lletra menuda, amb el fill petit d’un menestral botifarraire de la població vallesana de Sant Fost de Campsentelles com a protagonista, que de petit ja ajudava a l’obrador del pare fent botifarres d’ou, sobretot per Dijous Gras, però que va tirar cap a la política, primer com a alcalde del poble —que el va transformar de cap a peus reconvertint sòl protegit en urbanitzable— fins a arribar, amb la majoria parlamentària, a la investidura com a president de la Generalitat. (…)

En principi, la situació del president de ficció (Roger Coma, excel·lent en tots els seus moments), em recordava la del rei Jordi VI amb la seva tartamudesa, divulgat per la pel·lícula «El discurs del rei», quan el pobre home es veu obligat a governar per l’abdicació del seu germà i ha de superar la quequesa davant el micròfon. Però després, la cosa agafa un caire més psicològic, gràcies a la intervenció, també excel·lent per escèptica, del psiquiatre cridat a Palau (Ramon Madaula) i es transforma en una mena de sessió de coaching, en un buidat del subconscient del futur president a la recerca de l’origen del seu tic provocador de la picor al nas. (…)