Pere
Faura ha ideat una trilogia. Sembla una mena de corol·lari als seus
darrers anys de treball al voltant de la dansa com a fenomen popular
i masses, enfront de la professionalització. Al Mercat de les Flors
ha estrenat la peça de gran format: Sweet
Tyranny.
Amb anterioritat a Temporada Alta es va poder veure Sweet
Fever.
Clourà aquesta investigació amb Sweet
Precarity
al Festival Sismògraf d’Olot, on de fet es podran veure les tres
alhora: la Sweet
Suite.

Contràriament
a la paraula que es repeteix en tots els títols, tot plegat no és
tan dolç com pot semblar: no hi falta, esclar, el sentit de l’humor
amb què aborda la qüestió, però les estructures de poder, enteses
com les relacions entre tots nosaltres – creadors, artistes,
coreògrafs, programadors, ballarins – salten pels aires amb una
mirada entre innocent i incisiva. Només es troba a faltar en la
cadena de relat el paper dels mitjans de comunicació i molt
especialment el de la crítica de dansa.

Sweet
Tyranny
és sens dubte la millor composició de Pere Faura.

Podeu llegir la crítica
en aquest enllaç: