• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Sweet Tyranny
  • /
  • Esperpèntica bola de miralls de Pere Faura
CRÍTIQUES
imagen
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Esperpèntica bola de miralls de Pere Faura

Publicat el: 26 d'abril de 2017

CRÍTiCA: Sweet Tyranny

Pere Faura, Aura. Amb tot el desvergonyiment, l’artista es proposa demostrar la tirania de l’ofici fet per vocació. El performer i ballarí troba la distància per poder expressar les contradiccions del seu treball i fer-lo connectar amb el gust més popular de la dansa. El techno,els musicals, les cançons enganxadisses, les coreografies carnd e Flashmob… És, per ara, la peça més rodona de la seva trilogia. Perquè expressa en primera persona, com si fos el capità d’una nau espacial tot allò que pretenia dir. Amb paraules, amb el to, i amb el ball. Aconsegueix construir una peça de mitjà format (amb un cos de ball que ha de respondre a les seves divertides impertinències) amb unes pantalles mobils que donen molt de joc i que serveixen com a activadors de memòria (de films clàssics) o de despertar les neurones de la sorpresa (amb escenes de pel·lícules eròtiques homosexuals). Faura mana i disposa És el seu erspectalce i ell és el que firma els contractes de treball. La tirania del creador sempre està sotmesa als favors del públic. La seva indolència pot ser vergonyosament criticada i menystinguda pel públoic, el més tirà de tots. El que no necessita argumentar les seves opinions; en té prou en desaprovar. noés aquest el cas. El públic connecta. entén el joc, un punt cruel, d’aquest home de la bola de miralls i accepta els diferents passatges, fins i tot sumant-se a les coreografies més estúpides sense aixecar-se de les butaques. Faura recupera escenes de l’Striptease de la pel·lícula Cabaret amb Deemi Moore de fons. Si en aquella peça en què gravava les reaccions dels espectadors sense que ells ho sabessin i ho reproduia novament, ara no se l’ataca. El públic entén el codi. També el final techno reiteratiu i, aparentment, només per desmostrar astorament en l’esgotament. Faura insisteix en la música popular com ja explicava a Sin baile, no hay paraiso. I, evidentment, de forma obsessiva a Sweet fever. Faltarà veure quin nou prisma dóna (fer una trilogia per repetir-se és estèril) a Sweet precarity,que a Olot ha arribar en format working progress.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Sweet Tyranny

TÍTOL CRÍTiCA: Que la febre del dissabte per la nit t’acompany sempre , Faura! I que visca per sempre el macarra hollywoodià !!

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: DEL SUEÑO A LA FRUSTRACION

PER: Carmen del Val
Carmen Del Val
VALORACiÓ

5

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: T’agrada ballar?

PER: Jordi Sora i Domenjó
imagen placeholder
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un resultat qüestionable

PER: Montse Otzet
Montse Otzet
VALORACiÓ

5

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat