CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Recambra matrimonial
Publicat el: 27 d'octubre de 2015
CRÍTiCA: Marits i Mullers
Probablement, el millor elogi per a un muntatge teatral basat en una
pel·lícula sigui reconèixer-li la seva entitat com a peça dramàtica independent
del film original; objectiu no gens fàcil d’aconseguir, sobretot quan aquesta
pel·lícula ha estat dirigida per un cineasta totèmic o interpretada per artistes
tan singulars com carismàtics. I la reeixida proposta d’Àlex Rigola sobre Marits i mullers, de Woody Allen, en
podria ser un bon exemple.
És clar que parteix d’un guió intemporal, viu i enginyós centrat en les
sempre complicades relacions de parella, i que el nom del peculiar director
americà és un bon esquer, però amb tot això no n’hi ha prou per bastir un
muntatge que atrapi, com és el cas.
Rigola, responsable de l’adaptació i la direcció, ha hagut de buscar
intèrprets prou versàtils per donar una nova entitat als personatges sense
esborrar, però, la seva identitat original. I, un cop trobats, ha fet un pas
més: deixar que els actors i les actrius conservin el seu nom real; tot un
encert! I és així com els sensacionals Andreu Benito, Joan Carreras i Xavier
Villanueva, en el sector masculí, i Sandra Monclús, Mònica Glaenzel i
l’efectiva Mar Ulldemolins, en el femení, construeixen un retrat agredolç i
divertit de la vida matrimonial de dues parelles, amigues i confidents, que un
bon dia veuen la seva convivència aparentment plàcida i agraïda esmicolar-se en
mil bocins.
I si d’una banda respecta les dèries, les obsessions iròniques i prou
conegudes del cineasta o l’essència de l’humor “allenià”, de l’altra sap
potenciar-les acostant-les a la nostra realitat i a uns referents molt més
propers.
La proximitat dels conflictes i dels sentiments íntims que percep
l’espectador es veu també reforçada gràcies a l’ajut de la disposició escènica
central de la sala, un espai envoltat de sofàs que comparteixen intèrprets i
espectadors, així com al fet que, en algun moment, la Mònica interpel·li
directament algú del públic, el qual passa a formar part de la reflexió que l’actriu
formula en veu alta.
Marits i mullers és, doncs, una bona ocasió de passar una estona divertida i gaudir
d’un humor corrosiu, que s’allunya dels tòpics més sentits sobre les relacions
conjugals.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Marits i Mullers
TÍTOL CRÍTiCA: El mundo de la pareja, según Allen
PER: Pep Barbany

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Desfilada de draps íntims
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: .
PER: Teresa Bruna

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Magnífica comedia con poso
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Humor a cops de puny
PER: Christian Machio

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un nou antiheroi romàntic de Woody Allen, a escena
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: l’humor intel·ligent
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Àlex Rigola revisa, augmenta i millora el resultat original
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
10