àlex Rigola ha signat una direcció d’un espectacle ben allunyat del seu món teatral i de condensació dramàtica. S’ha atrevit a fer una versió teatral de “Martis i mullers” de Woory Allen, un dels directors de cine americans més estimats a Europa. I és que, ben cert, les seves comèdies (amb psicòlegs i embolics de faldilles i pantalons, marca de la casa) tenen bastant de comèdia de bulevard: en broma, retraten les relacions mundanes de la societat. A Catalunya, quan veiem el rostre de l’acord novaiorquès ens ve el to de veu de Joan Pera. Sembla que no pugui parlar o moure’s d’altra manera. Però aquesta posada en escena, que respira Woody Allen pels quatre cantons, demostra que es pot donar un altre aire i un altre volum al personatge arquetípic; se’l pot alliberar.

Rigola compta amb el seu equip d’actors habitual: Andreu Benito i Joan Carreras que fan parella amb Sandra Monclús i Mònica Glaenzel. Mar Ulldemolins (que es desdobla en Mar i en “la Molins”) i Lluís Villanueva (romàntic i, finalment, conformista) completen un equip d’actors meravellosos. Responen a les rèpliques en gran velocitat, dient veriutats com temples com si no diguessin res i ben amatents al joc que practiquen els seus companys. L’exercici de mirades, des de la penombra, cap als que aguanten l’escena estan molt mesurades. Que tots sis siguin a escena, permet veure els sentiments dels personatges que, en aquell moment, no parlen però comproven gelosos la sort dels seus amics.

L’espai succeeix entre sofàs, que mig ocupa, el mateix públic. El trencament de la quarta paret és evident quan els actors es dirigeixen a públic per presentar-se, per preguntar-se si ja s’havien presentat per prendre els rostres anònims com a exemples de relacions d’enveges impossibles. La comèdia no desbarra cap al traç gros, tot i que té moments hilarants; Rigola i els actors aguanten la tensió, mantenen un punt de desesperació, de pèrdua que es revela molt realista.

 “Marits i mullers” és un joc de Woody Allen, que respira aquell món divertidament caòtic però que també fuig dels clixés que el mateix actor nord-americà es deixa persuadir. Molt recomanable per anar-hi en parella, o en colla d’amics.