CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Mirall inclement del temps, de la vida i la mort.
Publicat el: 28 de novembre de 2014
CRÍTiCA: El llarg dinar de Nadal
La Ruta 40 ha convertit el Círcol Maldà en un menjador d’una família americana de finals del segle XIX i principis del segle XX: És una veritable màquina del temps. Impassible, és un aparell que sempre avança, mai s’atura ni permet corregir cap dels comentaris pronunciats en un dels 90 dinars de Nadal que dura la peça. En realitat, el quadre es podria reproduir en molts altres menjadors, durant moltes més èpoques. Perquè la tradició amb el record és l’únic element que perdura: els homes neixen, creixen i passen per la porta de la Mort.
De seguida, s’entén el codi d’un dinar de Nadal que se serveix amb la mateixa vaixella i tovallons. Temps per a celebrar el primer Nadal de la casa nova i per anar comentant possibles ampliacions del casalot i, més endavant, comprovant la decrepitud de l’edifici coincideix amb la d’un família, fidel a l’església de cap d’¡any, al gall dindi i a la copa de vi amb brindis inclòs. La seva aparent opulència no estalvia en res les morts.
Els actors, en general, molt correctes, saben correspondre bé al rol de cada personatge i moment, de dinar de nadal a dinar de nadal. Tot i que aparentment, han de ser àpats festius i alegres, en realitat es viu una rectitud formal i es pateixen les contínues pèrdues o sortidesde la casa.
El director Alberto Díaz mesura l’exactitud del rellotge escènic, amb els personatges que es van transformant, d’amos a criats i que després encara tenen temps de ser fills. Sí que hi ha una relació de jerarquia evident. entre els membres de la família i també entre el servei i la família. La sorpresa del cotxet amb la minyona són les notes més lluminoses, la resta és silenci. També hi ha un treball en la postura dels actors per anar degradant els personatges a mesura que es van fent grans. Hi ha rèpliques que es repeteixen, potser amb una acusada entonació mimètica. Al Maldà, es fa evident que tot és cíclic i que tothom, sense poder preveure-ho sovint, accedeix a la mort. La fàbrica, la memòria familiar, els indis, els fills evolucionen però sempre hi ha missa de Nadal, cants i brindis a les senyores dels senyors de la casa.
CRÍTIQUES RELACIONADES / El llarg dinar de Nadal
TÍTOL CRÍTiCA: Una delícia teatral convertida en tradició nadalenca
PER: Pep Barbany

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Indestructible com la vaixella familiar centenària
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: ESSÈNCIA TEATRAL
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Delicioso ‘dinar’ de Nadal en el Maldà
PER: Imma Fernández

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: La Ruta 40 recupera a un gran autor mig oblidat a casa nostra, i ens convida a un commovedor dinar de Nadal
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un dinar molt ben cuinat
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Trasbalsador pas del temps
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Jugar amb el pas del temps
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: L’obra és una trampa de rellotgeria que cal controlar meticulosament perquè no s’escapi de les mans
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
10