La tercera i última part de la trilogia sobre la identitat catalana de l’autor i director Jordi Casanovas està destinada a convertir-se en un espectacle popular d’èxit. La fórmula és senzilla: una dramatúrgia ben escrita i una temàtica universal, la família, en la qual qualsevol espectador es pot sentir reconegut.

Una trobada per a un dinar de festa major i tot el ritual de cultura popular que comporta és el detonant del conflicte. De la joia de l’hora del vermut pel retrobament al dinar on el plat estrella es malbarata. Discussió pel repartiment de l’herència, draps bruts, desigualtat afectives entre fills, rivalitat entre cosines per un jove convidat…. Tot amb un to de qualsevol sèrie televisiva costumista de les que “la nostra” ens té acostumats des de la seva fundació. Segurament no és el text que m’esperava, i hi ha una línia argumental interessant que convidaria a la reflexió però que l’autor només apunta i la deixa escapar.

On sí l’encerta Casanovas és en la direcció d’actors, dinàmica i fermament construïda per a cadascun dels personatges que ha creat. El repartiment tan d’actors com d’actrius és encertadíssim i la comunió entre ells fa d’aquest muntatge un goig per a l’espectador. El treball coral és excel·lent. A nivell individual és especialment destacable el duel entre les magnífiques Marta Angelat i Lluïsa Castells i l’entranyable i delicada interpretació del gran Manel Barceló.