És possible viure o sobreviure amb dignitat en circumstàncies gairebé impossibles? Pot haver-hi humanitat enmig d’un abocador d’escombraries? tauberbach ens demostra que sí, que hi pot haver bellesa, que hi pot haver poesia. L’espectacle, inspirat en el documental Estamira de Marco Prado, reflexiona sobre la manera de relacionar-se d’una dona que pateix esquizofrènia. Els protagonistes de tauberbach viuen al marge de la realitat i han tornat a un estat més primari, sense lligams ni normes imposades. Són, tenint en compte la concepció del moviment d’Alain Platel, ‘humans bastards’. Tots ells, capitanejats per l’actriu Elsie de Brauw, formen un muntatge brillant, descarnat i lliure que connecta amb el més primari (i a la vegada més humà) de nosaltres mateixos.