CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
les orelles del llop
Publicat el: 15 de febrer de 2018
CRÍTiCA: Sopa de pollastre amb ordi
Obra emblemàtica dels joves irats anglesos de la dècada dels 50 del segle passat, que fa un repàs a la lluita obrera d’inspiració comunista des de l’ascensió del feixisme, davant la tebior de les anomenades “democràcies occidentals”, fins els estralls de l’estalinisme que culminen amb l’ocupació d’Hongria, passant, és clar, per la monstruositat nazi i les seves seqüeles. El desencís abissal dels qui confiaven amb una veritable justícia per la classe treballadora es dibuixa en els avatars d’una família obrera que comença combativa i esperançada i acaba estamordida i atrapada en els engranatges dels poders establerts, tan autoritaris i cruels en una i altra banda. I,malgrat els desenganys, segueix endavant en la roda de la vida. Les concomitàncies i ressons que l’obra troba en l’actual situació de tirania disfressada que patim, redimensiona l’obra de Wesker i ens interpel·la a boca de canó. Les esplèndides interpretacions del triangle Màrcia Cisteró, Pol López i Maria Rodríguez, ben escortades per Lluís Villanueva o Míriam Alamany, entre d’altres, aconsegueixen un espectacle trepidant, d’alt voltatge, espurnejant i contundent.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Sopa de pollastre amb ordi
TÍTOL CRÍTiCA: Memòria d’olors i sabors que alimenten l’esperit
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: My socialism is better than yours…
PER: Alx Phillips

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Actors, desengany i aparició i desaparició d’objectes
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Un brou de galets amb gallina de pota negra
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9