Em faltava una, i ara ja ho puc dir: els dramaturgs haurien de fabricar més trilogies com aquesta: senzilles però no tant, sumament divertides, i barrejant dues cultures teatrals ben diferents que juntes formen un còctel explosiu. Gràcies a la bona feina de creació de text de Nelson Valente i Cristina Clemente, ens enfrontem a una història vista desde dos punts de vista diferents. Una història de segones, i potser, últimes oportunitats. Dues mares abnegades que durant tota la vida han cuidat dels fills, i també d’un marit amb el qual no han estat precissament massa euforiques. I uns fills que quan s’han fet grans no les han valorat suficientment, o pràcticament han passat d”elles (“Silvia”). Dues dones (Lide Uranga i Lluïsa Castells) que veuen la seva vida passar, i que en el últim terç de la seva existència, s’han retrobat, s’estimen, volen passar els seus últims dies juntes, i el més important, han decidit d’una vegada per totes tallar el cordó umbilical amb la família.

Una mateixa història vista des de dos angles: en el català Lluïsa Castell (“La paella dels dijous”) i companyia componen un divertit fresc no exempt d’algun moment dramàtic. A “Silvia”, la tragèdia existeix des del primer moment, però la mateixa Uranga, amb la inestimable companyia de Mayra Homar, Gabriel Beck (extraordinari) i Julian Ponce Campos, s’encarreguen de transformar-lo en una burla sarcàstica. Sí, els argentins saben riure’s d’ells mateixos com ningú, i per tant passarem d’un gènere a un altre sense deixar de provocar la riatlla en l’espectador. És aquesta una família desastrosa, i que vol aprofitar.se de la mare, que en la tercera part de la trilogía (“Victoria vs. Rodríguez”) es trobarà amb la catalana i on el xoc de cultures desembocarà en un desenllaç autènticament espatarrant, on tot s’estriparà, davant d’un espectador ja absolutament entregat a la farsa.

Quin serà el secret d’aquests actors argentins, dels seus dramaturgs, per connectar tant i tant bé amb el públic català? Són genials en l’art de la improvisació i en definitiva, ens faran passar tres estones meravelloses. No, no cal veure tota la trilogia però… sí que estaria bé, sí.