• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Shirley Valentine
  • /
  • Una història antiga que és la de moltes mares, encara
CRÍTIQUES
imagen
Jb Defi
PER: Jordi Bordes

VALORACIÓ

7

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Una història antiga que és la de moltes mares, encara

Publicat el: 17 de setembre de 2018

CRÍTiCA: Shirley Valentine

Mercè Arànega és la nova Shirley Valentine. Reviu un personatge
que molts espectadors encara recorden en la pell d’Amparo Moreno,
fa una dècada. Certament, el personatge ha envellit però segueix
sent prou real en les cuines de moltes cases. Aquesta Shirley és una
dona avorrida d’una convivència quasi inexistent amb el seu marit
i uns fills que s’han emancipat i no li demostren gens d’estima.
Aquesta Shirley no sap refusar el viatge pagat per anar amb la seva
amiga a Grècia. Pot ser una escapada que la faci reviure la seva
època d’alliberada, de dona independent que pot oblidar-se de les
obligacions i respirar la vida i enamorar-s’hi.

La posada en escena té un cert toc simbòlic perquè viatja del
quadre pla (la paret de la cuina a qui s’hi adreça té pintats
tots els mobles i estris de cuina) a la tridimensionalitat màgica
amb una platja que es converteix en una postal paradisíaca, una roca
(a la que s’hi adreça sense tanta pesantor) i una tauleta de
terrasseta per prendre’s un vinet. De fet, a mesura que avança
l’obra, la nova Valentine comença a adreçar-se obertament al
públic, demostrant que ha reviscolat de la inèrcia que l’atenallava
en la primera escena. L’obra sap aprofitar les picades d’ullet
cíniques a la quotidianeïtat de mare ensopida, qie tothom pot reconeìxer sigun de la mare o de l’àvia. Cada escena dóna un
pas més al seu nou alliberament. Del cinisme salta a la mordacitat; de la desesperació, al desig de controlar què vol fer amb la seva
vida, sense els traumes de sentir-se enganyada per ningú. Ella és
al centre del seu paradís. Final d’esperança sense fissures. Arànega hipnotitza amb un nou monòleg que noté la duresa de Neus Català. Un cel de plom.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Shirley Valentine

TÍTOL CRÍTiCA: Menjar-se la vida

PER: Núria Cañamares
Núria Cañamares
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Santa Joana dels ous ferrats

PER: Núria Sàbat
Núria Sàbat
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Esplèndida Arànega

PER: Teresa Ferré
Teresa Ferré
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Shirley Arànega o el feliç rostre de l’arquetip

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Mai és tard, si t´ho proposes

PER: Ferran Baile
Ferran Baile
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: A la cuina de l’estupenda Mercè Aránega s’acumulen les frustracions però encara hi ha lloc per les esperances de canvi

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Endolcit per fora i cruel per dins

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat