Fa 32 anys una mestressa de casa de Liverpool pujava als escenaris per explicar el tedi del matrimoni, la pèrdua de la seva pròpia identitat i la necessitat d’un canvi vital que s’inicia amb un viatge a Grècia amb una amiga. (…) Moltes actrius han somniat ser Shirley, entre elles Mercè Arànega. (…)

A Shirley Valentine repeteix en solitari dirigida per Miquel Gorriz, que la torna a encertar en una comèdia com ja va fer amb Art. El magnífic treball d’Arànega és l’element més interessant del muntatge perquè és generosa, rica en matisos i ens presenta una Shirley natural que sap moure’s en aquesta comèdia introduint les pinzellades de drama i avorriment requerides per la història. Amb la seva interpretació fins i tot aconsegueix fer empassar alguns acudits, tòpics i situacions que són el principal llast d’un text que,ja quan el vam veure fa vint anys, en resultà anacrònic.

Sensacions personals a banda, en general aquesta Shirley Valentine agradarà al públic especialment al que busca una comèdia amable, ben resolta i de posada en escena que compta amb bons recursos. En aquest sentit és destacable l’original escenografia de Jon Berrondo que juga a trencar el marc, metàfora de l’evolució de la protagonista; una construcció a cavall entre l’espectacularitat i la practicitat que augura gira segura.