CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
L’abordatge del tabú
Publicat el: 9 de juny de 2016
CRÍTiCA: Ser-ho o no
L’excusa
dels dos veïns que es troben al replà de l’escala i que, en comptes de comentar
el temps, parlen de la “qüestió jueva” és esplèndida. I l’habilitat de l’autor
(Jean-Claude Grumberg, premiat amb cinc Molières i un César) i dels intèrprets
(Arnau Puig i Josep M. Flotats, que també signa la dramatúrgia i la direcció)
perquè no quedi forçat la realça més encara. Coincideixen en el tragí del dia a
dia i, com qui no vol la cosa, aborden el tema calidoscòpicament amb una
proximitat aberrant que ja ens agradaria en les nostres més gèlides converses.
Està molt
bé que el teatre sigui capaç d’enfilar a l’escenari temes que són tabú a la
vida real, assumptes que no gosaríem mencionar per tal d’evitar possibles
malentesos. Hem après a caminar vorejant els terrenys pantanosos, a veure de
lluny com encaixarà l’altre el que direm. I, sovint, callem en comptes d’acarar
idees i aprendre’n tots una mica. La comèdia és una excel·lent aliada per fer punta
al teatre polític i retratar la societat sense molestar desmesuradament el
personal i, a ‘Ser-ho o no’, en tenim una encertadíssima mostra.
La
“qüestió jueva” es tracta des del minut 1 i acompanya la trama fins al final,
quan Flotats protagonitza una coda prescindible en relació a l’argument (com si
l’autor necessités buidar el pap). Els diàlegs dels veïns són ràpids, ben
arrencats, irònics i enginyosos, a moments volgudament absurds, sempre
intel·ligents i perfectament encaixats en el paper del personatge, deliciosament
precís. Evoquen les senyores, que ni tan sols apareixen a escena però no són
gens gratuïtes, i neixen de la més pura quotidianitat i l’interès de qui vol
saber i qui amablement respon.
Poca cosa
més li cal a aquest espectacle per explicar el que vol explicar. Amb la paraula
i l’acció s’entén tot. L’escenografia es redueix a l’escala i el replà, i el
vestuari i atrezzo s’adiuen als
minsos requisits de l’obra, que juga amb la música i la il·luminació per
assenyalar les transicions temporals.
Un
muntatge que propicia el debat, la llibertat, la tolerància… i que, de
passada, desmunta estereotips. Molt recomanable.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Ser-ho o no
TÍTOL CRÍTiCA: Religión para dummies
PER: Alba Cuenca Sánchez

VALORACiÓ
5
TÍTOL CRÍTiCA: La tragicomèdia del convers
PER: Teresa Ferré

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Una lliçó identitària
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: El fanatisme, de qualsevol mena, es fabrica
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: El millor Flotats, a ‘Ser-ho o no’
PER: César López Rosell

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Per acabar (o no) amb la qüestió jueva
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: el discret retorn de Josep M. Flotats
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
7
TÍTOL CRÍTiCA: Comèdia de situació que no oblida la reivindicació sense perdre el bon to
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8