Per acabar amb la qüestió jueva. És el títol original de Ser-ho o no, la comèdia de Jean-Claude Grumberg que es pot veure actualment al Teatre Lliure. L’obra, escrita l’any 2013, pretén reivindicar i explicar la identitat jueva i, alhora, desmuntar els tòpics més suats. 

Per aconseguir-ho, Grumberg opta per un diàleg entre dos veïns que es troben sovint al replà de l’escala. Un és jueu, l’altre no. Aquest últim és, precisament el motor de l’acció (o més aviat el portaveu, ja que l’autèntic motor roman invisible), l’encarregat de fer preguntes més o menys tòpiques sobre el judaisme que l’altre s’encarregarà de respondre. Parlen de la identitat col·lectiva i personal, de la tolerància i de la necessitat que tenim tots de formar part d’un grup. Pedagogia amb un toc d’humor. 

El problema és que, per damunt de tot, Ser-ho o no és un vehicle que utilitza Grumberg per explicar la seva història. O més ben dit: oferir la seva pròpia lliçó d’història. Una lliçó que apareix en forma de monòleg final i trenca amb el diàleg anterior, amb tota la dramatúrgia construida: tot (emocions incloses) al servei d’un discurs.

Per sort, el veritable pal de paller del muntatge és el repartiment. Josep Maria Flotats i Arnau Puig ofereixen un joc brillant i deliciós. El contrapunt ideal. Només per ells ja paga la pena veure l’espectacle.